Tornen les grues

Només cal fer un volt per la ciutat per veure que les grues tornen a proliferar a l’skyline. Més de vuitanta nous habitatges en construcció a Pardinyes, 122 a Copa d’Or, un centenar al Pla de l’Aigua i diverses desenes a Cappont i Ciutat Jardí demostren aquest fet, pel qual actualment hi ha aproximadament tres-cents habitatges en construcció a la ciutat que poden arribar al mig miler si es tenen en compte projectes a mitjà termini com les Torres de la Llotja. “Fa molts anys, gairebé una dècada, que vaguem pel desert i ara, per fi, sembla que estem recuperant-nos”, assegura en aquest sentit el president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve.

“Ara notem que hi ha interès per adquirir habitatges i que els clients disposen de fons per fer-ho, per la qual cosa els bons pronòstics de l’any passat s’han materialitzat enguany i aniran a més el 2019”, preveu Esteve. De la mateixa forma opina el director comercial de Finques Farré, Jordi Piqué. “Per fer-nos una idea, la crisi ha estat com una presa en un riu. Ara, quan s’ha obert, tota l’aigua [els clients] ha caigut de cop i, després de més deu anys estalviant, poden permetre’s un nou habitatge”, assegura.

“Hi ha molta gent que no vol esperar més, fa una dècada que s’esperen, i tenen la capacitat de compra i el mercat es troba en una situació que també és factible vendre un habitatge a dia d’avui i hi ha indicadors que aquesta recuperació no és flor d’un dia, ja que tindrà bastanta durada”, afirma la presidenta de l’Associació de Promotors i Constructors, Pilar Pallàs.

Malgrat aquest optimisme generalitzat, el sector de la construcció no vol repetir els errors que van portar a una crisi sense precedents l’any 2008 amb l’esclat de la bombolla immobiliària. “Era anormal fer 127.117 nous habitatges a Catalunya el 2006 com ho era fer-ne només 3.036 el 2013.

La situació ha canviat i, a més, les entitats creditícies marquen i controlen amb més fiabilitat la capacitat d’endeutar-se dels compradors per evitar situacions com les del 2008”, assegura Pallàs. “Al sector hem escarmentat des del 2008 i ja es prenen una sèrie de mesures tant des dels bancs com des de les immobiliàries per evitar aquesta especulació: si no hi ha vendes, no hi ha obres”, conclou Piqué.

“Hem de ser cauts i prudents per veure com evoluciona el mercat de l’obra nova. Si construïm com a bojos ens equivocarem. Ara que la situació s’ha recuperat, és quan hem d’establir les línies roges i ser prudents”, conclou Esteve.

“L’administració ha de facilitar ocupació, serveis i equipaments” Vendre i construir obra nova no implica únicament tenir les millors qualitats i acabats, sinó estar en una ubicació amb els serveis i equipaments necessaris per viure. Per això, els promotors reclamen que “és importantíssim que, alhora que es construeixi, les administracions inverteixin en serveis, ocupació i equipaments, sinó serà molt dificil tirar els pisos endavant”, assenyala Josep Maria Esteve. “Per exemple, si no es porten a terme iniciatives com el pla de l’estació o la zona comercial de Torre Salses, que generarien ocupació, activitat econòmica i serveis, serà molt dificil tirar endavant les promocions del futur”, assenyala Esteve. Per aquest motiu, la presidenta del gremi de promotors i constructors, Pilar Pallàs, opina que “les administracions disposen de pocs recursos econòmics per atendre les necessitats del moment, per la qual cosa s’hauria d’apostar per la col·laboració publicoprivada”.