UNIVERSITAT INVESTIGACIÓ
La UdL plantarà a Agrònoms el seu arròs transgènic contra la sida
Per comprovar si el creixement a l’aire lliure n’afecta l’eficàcia en la lluita contra el VIH, demostrada al laboratori || Compta amb finançament de l’Estat
La investigadora Teresa Capell va pronunciar ahir una conferència a l’IEI.
El grup de Biotecnologia Vegetal Universitat de Lleida (UdL) té previst plantar l’any que ve a l’Escola d’Agrònoms el seu arròs transgènic amb anticossos contra el virus de la sida (VIH) per comprovar com afecta les seues propietats el creixement de les plantes a l’aire lliure, una vegada demostrada la seua eficàcia al laboratori. Així ho va explicar ahir la investigadora Teresa Capell, que va impartir una xarrada a l’Institut d’Estudis Ilerdencs sobre “La biotecnologia vegetal i la lluita contra la sida”, en el marc del cicle Ciència a l’IEI. Aquest grup va aconseguir generar al laboratori de la UdL plantes d’arròs “que acumulen l’anticòs 2G12 i dos lectines, grifitisina i cianovirina, que són capaces d’unir-se a la glicoproteina gp 120 de la coberta del virus de la sida per bloquejar la infecció dels limfòcits humans”. Amb aquests grans d’arròs que contenien les tres molècules van elaborar una pasta que van enviar a IRSI Caixa per practicar proves de neutralització del VIH, “i el resultat va ser que la potència de neutralització del virus d’aquestes molècules es va veure incrementada per la presència de la pasta d’arròs”. Així, una vegada constatada que les proteïnes de l’arròs potencien l’efecte neutralitzador del virus, el següent pas és demostrar que funciona igualment amb plantes conreades en un camp real. Capell va afirmar que disposen de finançament del ministeri d’Educació i Competitivitat i va afegir que esperen iniciar la plantació a Agrònoms el maig del 2019.
L’objectiu d’aquest camp experimental és “demostrar que les pràctiques de cultiu no afecten la força neutralitzant de les molècules”, és a dir, que la incidència del sol, el terra, l’aigua o els fongs, per exemple, no disminueix la seua capacitat de lluitar contra el virus de la sida.
La investigadora va explicar que el molecular pharming o ús de plantes com a “fàbrica de molècules recombinants” és una nova manera de “produir principis actius utilitzats en la producció de medicaments”. Aquest grup també va crear una pomada vaginal contra el virus de la sida elaborada amb panís transgènic, així com plantes de panís multivitaminat, que també va plantar de manera experimental a Agrònoms el 2013.
