Larrosa anuncia la retirada de quatre dels nou noms franquistes de carrers

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va anunciar ahir en un esmorzar conferència organitzat pel Col·legi de Periodistes la retirada immediata dels noms dels carrers Alcalde Areny, Germans Recasens, Sangenís Bertran i Alcalde Recasens al constatar, en un “rigorós procés d’anàlisi històrica, la seua vinculació directa amb l’alçament militar del 1936”, i va afegir que seran substituïts per noms de dona, que no va concretar. Quant a la resta de noms qüestionats per la plataforma Lleida Lliure de Franquisme (Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech, Juan Manuel Nadal i Lluís Besa), va dir que es mantindran “perquè es van acordar en democràcia i per unanimitat” pels grups municipals, entre aquests CiU i ERC (i també ICV), “que llavors no els van qüestionar”. Va anunciar també l’elaboració d’un “model de protocol que permeti l’aval humà i científic [dels noms], necessari perquè la decisions preses siguin per a tota la vida, i que incorpori l’audiència pública perquè tothom hi pugui participar”.

D’aquesta manera, Larrosa es distancia del seu antecessor, Àngel Ros, que no va voler retirar cap nom. L’alcalde va dir que esperava que amb la seua decisió acabés “el debat” entorn dels noms franquistes, que va arribar fins i tot als tribunals de la mà de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

Però res més lluny de la realitat, ja que tots els grups de l’oposició, excepte Cs i PP, així com la plataforma, van considerar insuficient la retirada de només quatre noms, van veure “falta de valentia” en l’alcalde i van assegurar que continuaran “lluitant” per aconseguir eliminar tots els noms “franquistes”.

La Crida va anar més enllà i va retirar ahir pel seu compte la placa d’Alcalde Sangenís. Toni Postius, del PDeCAT, va afirmar que “és un pas en la bona direcció, però es queda a mitges” i va argumentar que “el Parlament va ser clar quan va demanar als ajuntaments retirar tota referència al franquisme de la via pública”. Núria Marín, d’ERC, també va dir que “és una revisió a mitges amb la qual Larrosa pretén fer un rentat de cara al govern municipal i desmarcar-se de Ros”, va acusar l’alcalde de “pensar només en les pròximes municipals” i va remarcar la seua intenció de “restituir la dignitat de la ciutadania”. Pau Juvillà, de la Crida, va destacar que suprimir quatre noms és una “victòria popular d’una lluita que es va iniciar el 2002 quan col·lectius es van agrupar després que es concedís el nom de Sangenís a un carrer”, però ho va titllar d’“agredolç, perquè encara queden la resta de carrers franquistes”. “No hi ha franquistes bons i dolents, continuarem treballant fins a esborrar-los”, va subratllar. Carlos González, del Comú, va opinar que “la decisió no és encertada ni té res de valent” i va assegurar que “continuarem pressionant perquè Lleida estigui lliure de franquisme”. En canvi, Ángeles Ribes, de Cs, es va limitar a dir que “és una decisió directa de l’alcalde”, igual que Dolors López, del PP, que creu que “no respon a cap necessitat de la ciutat”.

Rosa Peñafiel, portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, hi veu també una “victòria agredolça”, que va dedicar a Celestí Regué, lluitador antifranquista mort dimecres. Va destacar que, amb la seua decisió “parcial”, Larrosa ha aconseguit “banalitzar el franquisme”, ja que ha creat “categories” de franquistes. Creu que es tracta sols de “maquillatge” i va apuntar que lluitaran “fins al final” per eliminar tots els noms de carrers qüestionats.