Lleida té un carrer franquista fantasma

Els cinc carrers de noms vinculats amb el règim franquista que seguiran al nomenclàtor de Lleida ciutat són Alcalde Sangenís, Alcalde Montaña, Carmel Fenech, Lluís Besa (en aquest cas no hi ha consens sobre si va estar implicat o no en la rebel·lió militar contra la República) i Juan Manuel Nadal Gaya. Aquest últim, membre d’una família acabalada de Lleida, es va enrolar a les tropes franquistes i durant la dictadura i els primers anys de la democràcia va adquirir notorietat a la ciutat pel seu paper com a impulsor de la Fira, i el 1979 va ser elegit senador per UCD. Va morir el 25 d’abril del 2013 als 92 anys d’edat i només un any i mig després, el novembre del 2014, el ple de la Paeria va aprovar donar el seu nom a un carrer, juntament amb tres històrics del PSUC –Teresa Pàmies, Antonio Cantano i Dolors Piera–, i Jaume Melcior, Miquel Costa, Àngel Moncusí i Josep Lluís González. A Nadal se li va assignar un vial més que secundari, ubicat al costat del camp de futbol de Balàfia.

Només serveix d’accés al bosc urbà ubicat entre Corregidor Escofet i l’institut Torre Vicens i com a zona d’aparcament per a vehicles. Així ho reflecteix el pla municipal oficial de la Paeria, però en realitat no hi ha cap placa amb el nom de Juan Manuel Nadal Gaya, així que la seua presència al nomenclàtor de la ciutat queda relegada a l’àmbit digital. Des de l’associació veïnal del barri, el seu president, Toni Baró, va assenyalar que la junta avaluarà si sol·licita a la Paeria canviar de nom a aquest vial. “Ens agradaria que tingués el d’una dona, com el de Rosa Parks. Malgrat ser un carrer secundari, millor que porti un nom femení que no que no hi hagi carrers amb el nom de dones”, va manifestar.

Curiosament, la relació de nous noms que incloïa el de Nadal va ser l’espurna que va encendre la polèmica per la presència de personatges vinculats al franquisme al nomenclàtor. Va ser quan Rosa Peñafiel, néta d’Antonio Cantano, un destacat lluitador antifranquista, va dir que la seua família no estava disposada a acceptar posar el seu nom a un espai públic mentre quedessin “restes franquistes a la ciutat”.