ENSENYAMENT GOVERN CENTRAL
Desmantellant la llei Wert
El PSOE anuncia una reforma de la Lomce del PP que elimina la Religió com a matèria avaluable, les revàlides i els itineraris a l’ESO i facilita passar de curs al Batxillerat amb un suspens || Suprimeix l’al·lusió que “l’educació diferenciada no es considera discriminació per gènere”
Imatge d’una protesta d’estudiants en contra de la Lomce.
Govern nou, llei educativa nova. Aquesta premissa (no escrita) es compleix una vegada més, aquest cop amb una reforma educativa anunciada pel PSOE per “revertir” la llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) del Partit Popular, més coneguda com llei Wert perquè el seu impulsor va ser el llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Aquesta llei va nàixer amb un ampli rebuig tant polític (el 2013 la majoria de partits van acordar derogar-la en la següent legislatura) com social. La comunitat educativa s’hi va mostrar en general en contra i a Catalunya, un dels principals motius de rebuig van ser les mesures per “espanyolitzar” els alumnes catalans.
Ara, l’Executiu que presideix Pedro Sánchez ja ha fet públiques les seues propostes per a la modificació de la Lomce, entre les quals destaquen l’eliminació de la Religió confessional com a matèria avaluable, de manera que no comptarà en la mitjana per a selectivitat o per demanar beques i no tindrà una assignatura alternativa.
En canvi, introdueix en un curs de Primària i un altre de l’ESO la matèria d’Educació en valors cívics i ètics. També incideix en la possibilitat de passar de curs al Batxillerat amb una assignatura suspesa, si així ho considera la junta d’avaluació “per compensació” i, “excepcionalment”, de completar aquesta etapa educativa en tres anys en lloc de dos.
També preveu un pla personalitzat per als repetidors. L’informe PISA assenyala que un de cada tres alumnes de 15 anys va repetir curs a Espanya l’any 2015, el triple que a la mitjana de l’OCDE. A Primària, es recupera l’organització en tres cicles de dos cursos cada un després dels quals s’avaluarà els alumnes i d’aquesta manera s’espera reduir el fracàs escolar.
A més, suprimeix els itineraris a quart d’ESO en funció de si volen estudiar després Batxillerat o FP, elimina les revàlides al final de Primària, ESO i Batxillerat (ja estaven suspeses), recupera la selectivitat (mai no s’ha deixat de fer, en realitat) i contempla avaluacions de diagnòstic a tercer o quart de Primària i a segon d’ESO i prohibeix utilitzar els resultats per fer classificacions de centres.
La reforma també incideix en una competència més gran dels consells escolars i els directors (mentre augmenta la participació del consell escolar en la selecció dels directors) i vol evitar que l’autonomia pedagògica de cada un comporti una “selecció del seu alumnat”. Així mateix, elimina la referència que “l’educació diferenciada no es considera discriminació per gènere i es reforçarà la prioritat en el règim de concerts per als centres que s’organitzin sota el principi de coeducació”. Vol també evitar qualsevol efecte segregador derivat de l’ensenyament plurilingüe.
La reforma educativa se sotmetrà a consulta de les organitzacions educatives i òrgans de l’Administració –com la resta de ministeris– i la proposta definitiva s’elevarà al Consell de Ministres a finals d’any.
Així mateix, un altre va precisar que de vegades hi ha canvis que no afecten el dia a dia de les aules. El sindicat majoritari al sector educatiu, USTEC-STEs, considera que les reformes plantejades “representen certa millora, però no són suficients”, segons el portaveu a Lleida, Jaume Añé, que va advocar directament per la “derogació de la Lomce”. Veu carències en la inversió i en mesures contra la segregació, i va criticar que es mantingui la doble xarxa educativa. També va considerar que la religió hauria d’estar directament fora de les aules.
