Llum verda a ampliar les pròrrogues dels contractes de lloguer

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un real decret-llei de mesures urgents per al sector de l’habitatge que amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres a cinc anys i limita les garanties addicionals a la fiança a un màxim de dos mensualitats. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha presentat avui aquesta norma, que pretén donar resposta a la "difícil situació que es dóna en el mercat de lloguer" en algunes grans ciutats, si bé ha respost en la roda de premsa que l’Executiu descarta mesures d’intervenció dels preus al mercat de lloguer.

El real decret-llei modifica cinc lleis: la d’Arrendaments Urbans, la de Propietat Horitzontal, la Llei d’Enjudiciament Civil, el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i el de la Llei de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídicos Documentats. Ha explicat que per donar més seguretat als llogaters, a més d’ampliar-se el termini de pròrroga obligatòria a cinc anys, set en els casos que el llogater sigui una persona jurídica, s’amplia el de pròrroga tàcita, que ara és d’un any, a tres.

Ábalos ha destacat que la limitació de la quantitat de mensualitats que es poden demanar com a garantia addicional a la fiança a l’inquilí, que ara serà d’un màxim de dos tret que es tracti de contractes de llarga durada, acaba amb la situació actual en què "es pot plantejar qualsevol exigència". Ha assenyalat que a Espanya el 42% de les llars en règim de lloguer destinen més del 40% a pagar el lloguer i les despeses associades, 17 punts més que la mitjana europea.

La norma facilita també els acords entre el propietari i l’inquilí per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament, sense haver d’esperar al venciment de la mateixa. A més, les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec del llogater quan aquest sigui una persona jurídica, tret d’aquelles despeses en què s’hagi incorregut per iniciativa del llogater.

El real decret-llei estableix, així mateix, una sèrie de mesures fiscals, com l’exempció de l’Impost de Transmissions Patrimonials en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, i s’elimina l’obligació de repercutir l’Impost de Béns Immobles (IBI) a l’arrendatari en el lloguer social d’habitatge. També es permetrà als ajuntaments amb superàvit destinar-lo a promoure el seu parc d’habitatge públic i poder establir una bonificació de fins el 95 % en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat.

Així mateix, introdueix a la Llei Reguladora d’Hisendes Locals la definició d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent perquè els ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l’IBI que es va establir el 2002. Quant als lloguers turístics, se’ls treu de la Llei d’Arrendaments Urbans per portar-los a la legislació sobre activitat turística i ser tractats com una activitat econòmica, i les comunitats de veïns podran adoptar acords per una majoria de tres cinquenes parts dels propietaris per limitar l’activitat del lloguer turístic d’habitatge a l’edifici.

El real decret-llei també modifica la llei d’Enjudiciament Civil de 2000 per reformar el procediment de desnonament d’habitatge i oferir més protecció a les llars vulnerables, a través de l’establiment d’uns tràmits i terminis que ofereixen més seguretat jurídica tant a inquilins com a propietaris. Foment ha recordat que prepara altres iniciatives en matèria d’habitatge com la tramitació d’una llei que garantirà el dret a l’habitatge en tot l’Estat, configurant-la com a servei públic i impedint l’alienació del parc públic d’habitatge a fons d’inversió, o un pla de 20.000 habitatges a desenvolupar en un termini de quatre a sis anys i que es destinaran a lloguer.