Desproveïment de fàrmacs

Per primera vegada en més de deu anys, segons farmacèutics, existeix un desproveïment rècord de medecines que va augmentant des del mes de març passat. Llavors, el registre de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) reflectia la falta de 250 especialitats, xifra que actualment és de 415. Els que més troben a faltar els pacients són l’aspirina infantil Adiro de 100 mg, el Dalsy 20 mg/ml o les pastilles Adalat Oros de 60 i 30 mg per a la tensió. També hi ha problemes amb el Pradaxa, un anticoagulant que no necessita controls com el Sintrom, l’Apocard, per a les arítmies cardíaques, i els autoinjectors d’adrenalina per als xocs anafilàctics.

Les indústries farmacèutiques no expliquen els motius ni a les farmàcies ni als metges. “Et diuen que estan canviant la composició, que l’han deixat de fabricar o no et donen cap raó concreta”, explica un farmacèutic. Malgrat això, matisa que “no ens trobem en una situació alarmant, perquè existeixen altres medicaments alternatius que t’ofereixen la mateixa recepta; el que succeeix és que quan en dónes un de diferent al pacient, aquest no se sent tan còmode i existeix una certa inquietud”. De fet, alguns metges alerten que “cada medicament causa efectes secundaris diferents a cada pacient”.

La propietària d’una farmàcia també va afirmar que “no només hi ha manca d’estoc d’algunes especialitats, sinó també del seu genèric, de forma que el pacient ha de tornar al seu metge perquè n’hi recepti un altre i ens estem adonant que aquestes situacions són cada vegada més freqüents”. Va assegurar que la llista de medicaments sense proveïment “és des de fa set mesos cada vegada més llarga i ni els proveïdors ni la indústria no ens expliquen per què”.

Segons creuen, “podria ser que els preus de referència fixats pel ministeri de Sanitat són massa baixos, per la qual cosa les indústries prefereixen vendre els seus productes a altres països”. Sobre això, demanen que aquests pugin per solucionar part de la problemàtica. Tanmateix, la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols va assegurar al novembre que alguns casos es deuen a pràctiques de comercialització “poc correctes” d’alguns laboratoris, que han garantit el subministrament a una farmàcia a canvi de fidelitzar la compra d’altres productes.