Nou marc per al lloguer

Aquest dimecres passat va entrar en vigor la nova Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que, entre altres aspectes, amplia la durada mínima dels contractes de lloguer de tres a cinc anys, limita la fiança a dos mensualitats o amplia a tres anys la pròrroga del contracte, però que no resol el principal problema amb què es poden trobar els ciutadans que vulguin buscar un habitatge de lloguer: la limitació del preu. La nova LAU no té en compte cap tipus de límit del preu del lloguer, un dels principals motius pels quals el Govern de Pedro Sánchez, amb el suport de Podem, va decidir impulsar aquesta nova legislació. D’altra banda, els propietaris es queixen de l’ampliació a cinc anys de la vigència del contracte i auguren que això encarirà ja d’entrada el preu.

“Com a part positiva, la nova llei garantirà l’estabilitat de l’inquilí a l’augmentar a cinc anys el termini mínim d’un contracte, però d’altra banda també deixa fora del mercat els propietaris que volen llogar el seu habitatge a curt termini”, assenyala el director comercial de Finques Farré, Jordi Piqué.

“La nova llei provocarà l’efecte contrari del que pretén i pujaran els preus”, diu un expert del sector

L’entitat creu que “els seus efectes positius trigaran anys a notar-se” i que “no té retroactivitat”

“A més a més, estem en un moment alcista del preu del lloguer i el més normal és que es demani més, per la qual cosa pot donar lloc a més especulació. En general, crec que la llei tindrà l’efecte contrari del que pretén i pujaran els preus, encara que tant de bo m’equivoqui”, conclou Piqué.

Una opinió que comparteix Joan Manuel Nadal, advocat de la Cambra de la Propietat Urbana, que sentencia que “per a mi aquesta nova llei no serveix per a res. El més substancial que fa és tornar a la durada mínima de cinc anys, una cosa que ja estava així en el seu moment i lluny de comportar una moderació dels preus comportarà un efecte totalment contrari. El que és segur és que no baixaran, encara que Lleida no serà de les ciutats que més ho noti”, alerta Nadal. En aquest sentit, assenyala que “el més important d’aquesta nova llei és que canvies la mentalitat de la propietat”. “Com més obligacions poses als llogaters, més dificultats tenen per poder posar els seus habitatges a lloguer i, com a conseqüència, el preu s’encareix i això és un error, un claríssim error. Estàvem millor quan el límit mínim era de tres anys”, opina Nadal, alhora que al·lega que “no es pot regular el preu perquè no té sentit en el lliure mercat”.

“Una altra cosa és que l’Estat et doni garanties i s’ajudi l’inquilí, però no es poden imposar límits en una economia lliure”, conclou l’advocat de la Cambra de la Propietat Urbana.

En aquest sentit, el president del gremi de constructors i de la Confederació d’Organització d’Empreses de Lleida, Josep Maria Gardeñes, va apel·lar a la responsabilitat dels propietaris de “posar uns preus raonables i competitius per evitar que es generi una altra bombolla immobiliària”.

Així, en els tres primers mesos del 2018, el preu mitjà del lloguer a la capital se situava en 408,09 euros, en el segon va pujar fins als 418,34 euros i en el tercer trimestre l’augment va ser molt més pronunciat fins arribar als 449 euros, de manera que tot apunta que el quart i últim trimestre del 2018 seguirà aquesta constant de creixement, segons fonts del sector immobiliari.

El nombre de contractes de lloguer sí que s’ha disparat en els últims anys. En aquest sentit, el passat exercici es van firmar fins a 6.531 lloguers en tota la província, quatre vegades més que deu anys abans, mentre que a la capital van ser 2.716, davant els 860 de l’any 2007.

Per aquests motius, l’entitat advoca perquè es redacti una normativa que estableixi uns límits en el preu del lloguer i aporti mesures perquè els ajuntaments puguin regular i expropiar habitatges buits propietat de bancs per utilitzar-los com a vivendes de lloguer social.