La Paeria atén 23 dones i 18 nens per violència masclista, el doble que el 2017

La Paeria ha atès aquest any 23 dones i 18 nens en situació de violència masclista, el doble que l’any anterior, en tres habitatges amb capacitat per a set adults de les quals disposa per a aquest servei, segons va afirmar ahir en el ple el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans. Va assegurar també que han atès totes les emergències derivant les persones afectades a un centre autoritzat per la Generalitat i va afegir que el consell comarcal els ha demanat també atendre dones de la comarca. En aquests pisos, l’ajuntament no ofereix atenció d’urgència durant les nits i els caps de setmana, servei per al qual ha optat per l’externalització.

En aquest sentit, la licitació de la reserva de quatre places en un establiment social per a allotjament d’emergència les 24 hores de dones i els seus fills en situació de violència masclista, amb el suport del govern del PSC i l’edil d’Units per Avançar, i de PDeCAT, Cs i PP. En canvi, van votar-hi en contra Crida i ERC, que van demanar deixar l’expedient sobre les taula fins a efectuar l’audiència pública sobre el model d’atenció a aquestes dones que reclama el col·lectiu Dones Lleida. El Comú es va abstenir i va dir que vetllarà perquè aquesta sigui l’“última vegada que s’externalitza un servei tan sensible”.

Aprovada la moció de la Crida per no desnonar persones vulnerables sense tenir pis alternatiu

Rodamilans va defensar que un servei externalitzat continua sent públic. Cristina Simó (PDeCAT) va indicar que estaran “atents” per garantir-ne l’eficiència.

Daniel Rubio (Cs) i Dolors López (PP) veuen irrellevant debatre entre un model públic i un de privat i van destacar que el govern ha modificat el plec de condicions per augmentar el pes dels requisits tècnics sobre els econòmics. Núria Marín (ERC), Francesc Gabarrell (Crida) i Sergi Talamonte (Comú) van lamentar que s’“entossudeixin” a repetir una externalització que “va fracassar” quan el servei era gestionat per Dona Samaritana.

Més de 250 informes de serveis socials per aturar desnonaments

La Paeria va aprovar ahir una moció de la Crida per la qual es compromet a “garantir, en coordinació amb la Generalitat, que cap família en situació de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials municipals pugui ser desnonada sense disposar d’una alternativa habitacional”. “Els desnonaments són un problema social que no admet demora”, va indicar Pau Juvillà, de la Crida. La moció va prosperar per unanimitat, excepte l’abstenció de Cs en dos punts que detallen que en aquests casos l’ajuntament “suspendrà” els desnonaments i demanarà a la Generalitat que també ho faci, amb l’argument que ja es fa d’aquesta manera i va qualificar la moció de demagògica.

La tinent d’alcalde Montse Mínguez va afirmar que el 2017 els serveis socials municipals van emetre 113 informes per paralitzar desnonaments i 141 el 2018 i va subratllar que “l’Empresa Municipal d’Urbanisme no desnona ningú que no pugui pagar per estar en situació de vulnerabilitat, només per abusar del sistema”. En aquest sentit, dels gairebé 500 pisos que gestiona l’EMU només hi ha quatre processos de desnonament en marxa i cap no afecta persones vulnerables.

La presidenta del grup municipal de Cs, Ángeles Ribes, va detallar que un afecta una empresa que deu 20.000 euros de lloguer, un altre una persona que té dos habitatges en propietat mentre que la que li van adjudicar de l’EMU la rellogava a un tercer, un altre un inquilí d’un lloguer social de 175,80 euros amb ingressos acreditats i un impagament de 53 mensualitats, i el quart, una altra persona amb un lloguer social de 42,60 euros i un deute de 31 mensualitats, també amb ingressos acreditats.

Mínguez va remarcar que per al govern de la Paeria les polítiques d’habitatge són una prioritat i va afegir que estan a punt de rebre l’informe encarregat a la Universitat de Lleida sobre les competències per multar bancs amb pisos buits, per exemple.