Les dones cobreixen la docència universitària amb els contractes més precaris

El nombre de dones amb contracte laboral temporal a les universitats públiques ha augmentat entre el col·lectiu de docents, passant en el període 2008-16 del 33,1 % al 41,6 %, el contrari que els homes, que han baixat un 3,5 %, la qual cosa demostra que elles han accedit als contractes més precaris.

"Han estat les dones les que han cobert les necessitats docents amb contractes laborals més precaris i amb menor nivell de retribució salarial", assegura la Conferència de Rectors CRUE al seu recent informe "La Universitat Espanyola en Xifres. Curs 2016-17", dins del capítol dedicat a l’"Equitat de Gènere".

I és que encara que la presència de la dona a les plantilles de les universitats públiques ha tingut una evolució positiva entre 2008 i 2016, s’han produït "intensitats diferents" si ens fixem en els diversos apartats universitaris.

Així, mentre elles representen el 59 % del total del col·lectiu del Personal d’Administració i Serveis (PAS), l’estudi dels rectors recalca que és "especialment destacable per insuficient" la presència i evolució de les catedràtiques d’Universitat.

Doncs encara que en aquests últims anys les catedràtiques han registrat la taxa de creixement més gran del total de les categories professionals del conjunt dels recursos humans universitaris (50,4 %), continuen representant un percentatge baix, el 15,3 % el 2008 i el 21,3 % el 2016.

Percentatges que no tenen res a veure amb la dada dels joves de 20 a 24 anys que estudien un grau, doncs el 54 % de la totalitat són dones.

També és més elevada la participació de les dones en els màster però és sensiblement menor en el doctorat, uns estudis que continuen presentant "un patró masculinitzat dels estudiants a la pràctica totalitat de països desenvolupats", confirmen els autors de l’estudi, Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universitat Politècnica de València).

Respecte a les branques d’ensenyament, les universitàries concentren les seues preferències en Salut i Benestar i en Educació, i estan poc disposades a cursar estudis en Enginyeria i Arquitectura i, sobretot, en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).

A les universitats públiques presencials, la participació de la dona ha guanyat presència només en la branca d’Humanitats (del 62,5 % al 62,3 % en els anys 2008 i 2016, respectivament) i ha descendit en els ensenyaments d’Enginyeria un 36,5 %.

Tanmateix, la selecció de les opcions d’especialització dels estudis universitaris pels diferents sexes presenti una gran homogeneïtat entre països, segons aquest informe, que comenta que Suècia apareix com l’excepció, destacant la proporció de dones que cursen estudis tècnics i tecnològics.

D’altra banda, les estudiants mostren uns millors rendiments acadèmics que els que assoleixen el total dels estudiants matriculats.

Això ho acaba l’informe de la CRUE després de comprovar que a les universitats públiques presencials, durant el curs 2016-17, van ser més grans els percentatges de dones que van aconseguir la condició de becari del Ministeri d’Educació per a grau i màster (62,1 % i 58 %, respectivament), una cosa per a la qual es requereixen unes exigències acadèmiques.

Així mateix, el millor comportament acadèmic generalitzat de les estudiants, respecte als estudiants, es produeix sense distinció de camps de coneixement, afegeixen els rectors.

Una altra dada positiva per a la dona a les universitats públiques és que la seua presència en funcions específicament investigadores, l’any 2016, va ser nou punts superior en el col·lectiu de Personal Docent i Investigador (PDI), assolint xifres equiparables a l’home en la categoria professional d’investigador (49,5 %) i superant-lo en les categories de personal tècnic d’investigació (50,6 %).