Associacions a la recerca de joves

Van començar com a organitzacions gairebé clandestines i amb molts vincles polítics, van prosperar convertint-se en la punta de llança de les reivindicacions ciutadanes i es van consolidar com un dels lobbies més importants tant políticament com socialment de la ciutat. Però ara, les associacions de veïns s’encaren al repte de com afrontar el futur mantenint la seua estructura però, alhora, amb la difícil tasca que reconeixen que és captar els més joves.

“Ara la majoria dels presidents veïnals som grans i els joves no volen implicar-s’hi”, admet el dirigent de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) i president de la partida de Butsènit, Salvador Solsona. “És un problema que confiem que es vagi solucionant a mesura que els més veterans vagin passant el testimoni als joves, perquè si no les associacions de veïns podrien quedar desertes. Malgrat tot, crec que anem pel bon camí per modernitzar les entitats”, afirma.

“Com atraiem els més joves a les associacions? Aquesta és la pregunta del milió”, recalca Baró

Una opinió que també comparteix el president de la FAV i de Balàfia, Toni Baró. “Com aconseguim que els joves s’impliquin? Aquesta és la pregunta del milió i una assignatura pendent. Molts són els factors que expliquen aquest problema i des de les entitats enfoquem la solució advocant per modernitzar-nos fent ús de les noves tecnologies i obrint-nos més a tots els veïns de la ciutat”, subratlla Baró.

Malgrat tot, recalca que la FAV integra quaranta-una entitats amb prop de 12.300 socis. “Ja voldrien molts partits polítics tenir el nostre número de socis, i encara que a algú li sàpiga greu, sí que representem els veïns”, subratlla Baró, idea que també comparteixen els presidents veïnals de Cappont, la Bordeta, Pardinyes, Mariola o Magraners.

Respecte a la feina que actualment han de fer les associacions veïnals, la majoria advoca per una triple funció: atendre les reivindicacions, ser garants de la continuïtat de les tradicions i oferir activitats de lleure per cohesionar el veïnat. “Val a recordar que les associacions van ser vitals en el disseny del primer Pla General de Lleida i s’ha de posar èmfasi en el treball que hem fet a l’Horta, ja que aquesta ha estat la seua legislatura”, apunta Baró, que defensa tenir vincles amb les formacions polítiques per exercir pressió veïnal. “Si s’escoltessin sempre les nostres reivindicacions, no caldria que l’ajuntament fes els pressupostos participatius”, sentencia Baró.

En aquest sentit, el regidor de Participació i Ciutadania, Joan Gómez, posa en relleu el paper altruista dels dirigents veïnals i els qualifica d’“un referent per als ciutadans i l’administració a nivell reivindicatiu i organitzatiu, tot i que ara encaren el repte d’afrontar un relleu en el qual els joves no estan gaire per aquesta tasca, ja que viuen en una incertesa en molts nivells”, conclou Gómez.