UNIVERSITAT INSTITUCIONS
Forcen un claustre a la UdL sobre la llibertat dels presos sobiranistes
Serà entre el 4 i el 15 de març, al demanar-ho setanta claustrals, més que els cinquanta necessaris || Sol·licitud de docents, alumnes i personal d’administració
La Universitat de Lleida (UdL) celebrarà entre els dies 4 i 15 de març un claustre extraordinari per debatre una declaració en favor de la llibertat dels presos independentistes i contra la judicialització de la política catalana, com ja van fer altres universitats. Acatarà d’aquesta manera una petició presentada ahir al registre del Rectorat per una setantena professors, estudiants i membres personal d’administració i serveis (PAS) que formen part del claustre. Aquest òrgan està constituït per 250 claustrals i els estatuts determinen que si un 20 per cent d’ells (50) reclamen la celebració d’una sessió extraordinària, el rector l’ha de convocar.
Un portaveu de l’equip rectoral va indicar que el convocaran com a màxim el 19 de febrer, per celebrar-ho al març.
No obstant, no va avançar la seua posició respecte a la declaració que es debatrà, que reclama la “immediata posada en llibertat de les persones empresonades per la causa de l’1-O”, aturar “tots els processos judicials penals i administratius” i “el final de la repressió per motius polítics, que també afecta membres de l’estudiantat PDI i PAS”.
Els impulsors de la declaració també han habilitat la pàgina web www.udlpelsdretscivils.cat per obtenir adhesions, tant de claustrals com de la resta de la comunitat universitària, i ahir a mitja tarda ja superaven les dos-centes cinquanta. Així mateix, recorden que els estatuts de la UdL indiquen que entre els seus principis figuren “la promoció dels drets humans i la llibertat i l’educació en valors”. Daniel Sanchís, professor de Medicina, va explicar que entre els signants de la petició hi ha persones “de diferents ideologies”.
José Lasala, estudiant, va demanar un “posicionament clar de la UdL perquè no pot ser que una institució acadèmica deixi de banda els valors democràtics”, i Josep Maria Romero, del PAS, que “no podem quedar-nos impassibles davant d’una vulneració de drets”.