POLÍTICA PARTITS
Només un de cada cent lleidatans està afiliat a alguna formació política
A la primavera hi haurà eleccions generals, municipals i europees, per la qual cosa els partits posaran tota la carn a la graella. No obstant, el paper dels militants a les campanyes és cada vegada més residual, entre altres coses perquè el nombre és reduït. A Lleida, els principals partits només sumen un afiliat per cada cent habitants.
Els partits polítics ja han activat les maquinàries electorals per a les generals i municipals.
Les primàries del PSC que el partit va celebrar a Lleida ciutat el mes d’agost passat per elegir el successor d’Àngel Ros a l’alcaldia van fer públic que el seu cens era de 368 militants, una xifra que a priori sembla reduïda quan és el partit que ha guanyat totes les eleccions municipals que s’han celebrat a la capital des del 1979. Però aquesta és la tònica de tots els partits ja que, per exemple, el PDeCAT compta amb uns 400 afiliats i ERC, al voltant de 200, segons fonts de les dos formacions. A nivell de la província la situació és similar. D’acord amb les dades facilitades oficialment pels principals partits o per les seues fonts, en total sumen una mica més de 4.500 militants, la qual cosa representa només un de cada 100 habitants de Lleida. Així, el PDeCAT en té uns 1.500 entre el pla i el Pirineu; ERC, uns 825; el PSC afirma tenir-ne 850; el PP, uns 700; Ciutadans, 178; Catalunya en Comú, 370, i la CUP, uns 200. Això sí, alguns tenen registres de simpatitzants, com per exemple ERC (260 simpatitzants que també paguen una quota i 2.900 amics) el PSC (3.530) o Ciutadans (una mica més d’un miler). En comparació amb altres entitats cíviques, els partits tenen menys de la meitat de socis de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida ciutat (12.300) i també queden per sota dels abonats que sumen el Lleida Esportiu i el Força Lleida (uns 5.000).
Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, assenyala que el baix nivell de militància és generalitzat a tot Europa occidental, i destaca que la participació dels militants en les campanyes és residual davant els mitjans de comunicació i, cada vegada més, les noves tecnologies. Creu que les primàries no acaben de funcionar perquè en la majoria dels casos “és la direcció qui decideix el candidat”. “Els partits són menys democràtics que les institucions a les quals participen”, opina, encara que remarca que, com va afirmar Winston Churchill, “la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics”. Per la seua part, Francesc Pallarés, catedràtic de Ciència Política de la Pompeu Fabra, considera que les direccions “no tenen gaire interès a tenir molta gent, perquè cada cop més han de prendre decisions ràpides que es veurien dificultades per un procés de democràcia interna”, tot i que vaticina que les primàries s’acabaran consolidant.
Proporció encara inferior a Catalunya i quotes de 20 a 136 euros “Em vaig afiliar a CDC el 1978, però des del 1975 acompanyava Maria Rúbies als llocs, érem amigues i ella no conduïa. Hi havia molta il·lusió i voluntariat, ara s’ha professionalitzat. Ajudo des de la segona línia, quan va acabar la meua etapa com a càrrec públic vaig creure que havia de fer un pas enrere.”
