Professors de Secundària i la UdL constaten que els alumnes cometen greus faltes d'ortografia i expressió

Escriure sense faltes d’ortografia, amb oracions ben construïdes i utilitzant correctament els signes de puntuació sembla una missió impossible per a molts alumnes. Professors de Secundària constaten que cometen errors bàsics com utilitzar tenir que en lloc d’haver de en català o no accentuar en castellà les paraules acabades en -ía, així com fer servir en treballs o exàmens abreviatures com les dels missatges de mòbil o xarxes socials, on tampoc no utilitzen habitualment accents, perquè prioritzen escriure ràpid a fer-ho bé. Molts docents opinen que les xarxes influeixen negativament en l’ortografia, mentre que d’altres defensen que es tracta de llenguatges i contextos diferents. Als instituts es prenen mesures com abaixar 0,1 punts per falta, per intentar millorar l’escriptura, i la UdL programa proves d’ortografia i expressió als alumnes d’Educació Infantil i Primària en l’assignatura de llengua catalana, però un de cada quatre no les supera.

Professores de l’institut Maria Rúbies destaquen que els alumnes actuals “són la generació que més llegeix i més escriu (al mòbil i a les xarxes), però si escriguessin bé al WhatsApp, ho farien bé també en un context formal”. “Si tinguessin ben consolidades les normes ortogràfiques i sintàctiques i tinguessin vocabulari, sabrien diferenciar els contextos formal i informal, però som a la cultura de la rapidesa, no de l’esforç”, assenyalen. Apunten que “també es nota si les famílies estan implicades i donen importància o no a aquesta qüestió” i remarquen que a quart d’ESO van haver de fer “un recordatori d’ortografia de cara a les competències bàsiques”. Per motivar-los a aprendre ortografia, arriben a organitzar concursos de preguntes amb quatre possibles respostes o també tipus Pasapalabra, encara que recalquen la importància de la lectura per aprendre a escriure millor.

Emili Bayo, escriptor i professor al Josep Lladonosa, també opina que “llegeixen molts textos de les xarxes socials al mòbil, però de baixíssima qualitat”, i creu que en els últims anys s’ha produït “un deteriorament constant de l’ortografia i, sobretot, una despreocupació per aquest tema”. “No es tracta tant de saber si cal escriure una paraula amb b o amb v, sinó que els és igual. Són hereus d’una situació social que ho afavoreix, és un problema més social que educatiu”, argumenta. “És escandalós el que ens trobem de vegades”, subratlla.

Maribel Serrano, professora al Montsuar i associada de la Universitat de Lleida, destaca que “l’ortografia està a la baixa, hi influeixen molt les noves tecnologies, perquè no són capaços de diferenciar el llenguatge que utilitzen al mòbil d’un registre formal de la llengua”. “Les oracions estan mal construïdes, no hi ha cohesió textual. Les faltes d’ortografia són horroroses, encara que també depèn una mica de cada promoció. Els professors no sabem gaire bé què fer, perquè hi ha alumnes als quals els manes fer quaderns específics i milloren, però d’altres no”, assenyala.

Per la seua part, Margarida Sampietro, directora de l’escola La Mitjana, considera que no hi ha hagut una relaxació de l’ensenyament de l’ortografia a Primària. “La treballem des del cicle inicial. Els exigim un nivell d’ortografia i els fem reflexionar sobre les faltes. Les regles d’accentuació es memoritzen”, reitera, i admeten que “potser el que no es treballa tant com abans és la cal·ligrafia”. “La veritat és que no sé on es trenca la cadena, perquè la realitat és que titulats en Educació que arriben a l’escola fan moltes faltes i, pel que sé, succeeix el mateix amb els graduats d’altres carreres.”

La directora de l’institut escola Torre Queralt, Maite Torrelles, corrobora aquesta situació, i destaca la importància de llegir cada dia per interioritzar els textos ben escrits i d’utilitzar quaderns d’ortografia i cal·ligrafia per millorar. Així mateix, la directora de col·legi del Frederic Godàs, María José Castelló, afima que “ara es dóna més importància al sentit comunicatiu, que arribi el que volen comunicar amb un text, que no pas a la forma”. “Ens hem tornat tolerants, però saber escriure sense faltes és un aprenentatge bàsic”, subratlla.

Un altre assenyala que “és molt important escriure bé. Jo faig moltes faltes en catatà i he d’aspirar al set per arribar al cinc, perquè si no suspendré per culpa de les faltes. Sóc castellanoparlant i en castellà no sóc tan dolent”, mentre una altra apunta que “jo en català també faig moltes faltes”. “Crec que el WhatsApp, les xarxes socials i escriure amb abreviatures ens ho dificulta molt. Jo abans no en feia tantes i ara en faig moltíssimes i em costa escriure. Hem de millorar. Vull ser professora i si ensenyo els nens amb les meues faltes, les generacions creixeran fent-ne cada vegada més”, argumenta.

Un altre estudiant diu que està “intentant escriure millor, perquè una amiga m’ho va recomanar”. “Costa posar accents quan escrius ràpid, perquè perds temps, però si ho fas, t’ajuda bastant. T’acostumes a passar el corrector i ja no penses si porta accent. Però en un examen no hi ha corrector”, assenyala. Remarquen que en els exàmens de català i castellà resten molt les faltes “i a la selectivitat també, pots arribar a suspendre”.

En canvi, alumnes de primer de Batxillerat del Josep Lladonosa expressen opinions diverses sobre la influència del mòbil. “Sabem canviar el xip i diferenciem el llenguatge que utilitzem per escriure missatges al mòbil del que utilitzem per a treballs o als exàmens”, opinen dos d’ells. No obstant, una altra admet que “de vegades faig faltes com escriure ke en lloc de que”. També consideren necessari que els penalitzin per faltes perquè així es consciencien que cal escriure bé. “A mi m’han arribat a abaixar un punt i mig”, assenyala un altre estudiant.