Un de cada 4 futurs mestres suspèn llengua per faltes

Un de cada quatre alumnes de primer dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària de la Universitat de Lleida suspèn l’assignatura de llengua catalana per faltes d’ortografia o per escriure malament. Maria Pau Cornadó, professora de “Tècniques d’expressió i comunicació en llengua catalana”, xifra en un 25%-30% l’índex de futurs mestres que no superen les proves d’ortografia, sintaxi i expressió oral i escrita que inclou en aquesta matèria. El 2015 el percentatge va ser del 35% i d’aquest curs encara no hi ha dades. No obstant, Cornadó intueix que podrien anar a millor a causa que les Proves d’Aptitud Personal (PAP) que els alumnes han de superar, a part de la selectivitat, per entrar a Educació ja eliminen els que fan més faltes o no saben redactar bé. I ho afirma amb coneixement de causa perquè també és correctora de les PAP i ha constatat que hi ha alumnes que arriben a suspendre-les, malgrat que per cada falta es resta només 0,1 punts d’un total de 100. Respecte a les proves en els graus d’Educació, assegura que mantenen la mateixa exigència des de fa anys. Els alumnes han de passar un exercici d’expressió oral, identificar i corregir almenys 32 faltes en un text en el qual n’hi ha 40 i construir un text amb 8 faltes com a màxim (de lèxic, sintaxi, ortografia, signes de puntuació...) “En la de 40 faltes, entre un 40% i un 60% suspenen, però hi ha una recuperació i cada vegada s’apliquen més a partir d’aquell moment i a final de curs aprova un 70%”, detalla, però alerta que “quan arriben als 18 anys redactant malament, construint les frases de manera incorrecta, no sabent utilitzar els signes de puntuació i amb una expressió oral deficient, costa molt de millorar. L’aprenentatge s’ha fet malament i els recomanem llegir molt”.

Per la seua part, Maribel Serrano imparteix l’assignatura “Recursos expressius escrits en castellà” als alumnes del grau de Filologia Hispànica i de la doble titulació d’aquesta carrera i Llengües Aplicades i Traducció. Els objectius són conèixer els diferents tipus de textos, ser capaç de planificar i escriure textos adequats des del punt de vista normatiu i en funció dels diferents tipus i reconèixer els errors més freqüents. “A l’hora d’escriure un text, és fonamental saber a qui va dirigit, per què i amb quina finalitat”, subratlla aquesta professora associada de la Universitat de Lleida i docent de llengua castellana a l’institut Manuel de Montsuar. Insisteix que falten titulats en Filologia, que són els experts en llengua. “A molts els sembla que per arribar amb una bona ortografia n’hi ha prou amb el corrector, però no hi ha cap màquina que ajudi a millorar el nivell de l’escriptura, es necessiten professionals per saber com cal estructurar el text”, emfatitza. Opina que el nivell de l’ortografia entre els estudiants ha anat a menys i considera que una de les raons és que a nivell social no es dóna importància a l’expressió escrita ni al treball de vetllar per la llengua.

Ona Domènech, professora de la UOC

Escriure amb faltes a les xarxes afecta el nivell d’ortografia? Estudis incipients a molts països de parla anglesa, però també al Canadà, França i l’Estat espanyol, que analitzen els estudiants que utilitzen més el mòbil, comproven els WhatsApp amb més errors ortogràfics o simplement els fan proves de llengua, constaten que no hi ha una correlació directa entre qui utilitza més el mòbil o escriu amb abreviatures amb un nivell de llengua més dolent. Com expliquen les faltes? El llenguatge que utilitzen els joves a les xarxes i la missatgeria instantània és col·loquial. Saben que quan escriuen al mòbil és com si parlessin amb un amic i prioritzen la rapidesa i escriure sense tocar gaires tecles. En canvi, quan escriuen en situacions formals canvien el registre. No és que s’escrigui pitjor al mòbil, és que s’utilitza una altra varietat del llenguatge escrit. Molts docents diuen que no. Aquests són els aspectes on cal posar atenció des del punt de vista de la docència. El professor si rep un correu d’un alumne sobre un treball amb un to col·loquial hauria de dir-li que això no és adequat o treballar en classe com escriurien un missatge dirigit a un professor. L’escola ha d’ensenyar que els textos han de ser adequats als contextos nous. La idea és aprofitar la tecnologia per ensenyar-los a escriure, en lloc de criminalitzar-la? Exacte. Els que es dediquen a la investigació sobre l’aprenentatge de llengües reivindiquen no culpar les tecnologies sinó anar a l’arrel del problema, que venia d’abans. La societat evoluciona i la llengua ho fa amb ella. Utilitzem aquestes tecnologies a classe per treballar la redacció. L’ortografia te l’aprens o la consultes o passes el corrector. L’important és fer un text comprensible, saber-se expressar, adequar el llenguatge a cada situació, saber estructurar bé les idees... I en lloc que redactin un text normal, se’ls pot motivar dient que facin un blog.