La zona zero de Ramiro Ledesma

Els blocs Ramiro Ledesma, oficialment denominats Grup Mariola, estan condemnats a la piqueta o a una remodelació integral. No només perquè el denominat Pla Mariola 20.000 anunciat fa un any per l’equip de govern de la Paeria així ho prevegi, a falta d’aconseguir el finançament necessari, una tasca que es presumeix molt àrdua, sinó perquè el deteriorament és evident. La crisi econòmica va tenir un impacte brutal sobre moltes de les famílies que residien en aquests habitatges. Els desnonaments es van comptar per desenes i a aquests els van seguir les okupacions i, el que és pitjor, el robatori dels materials aprofitables de nombrosos pisos. Però abans que esclatés la crisi, quan el boom immobiliari es trobava en el moment més àlgid, va tenir lloc una tragèdia que vista amb el temps semblava presagiar el que ha passat anys després. El 2 de febrer del 2005, una explosió de gas butà va destrossar setze pisos del bloc D i va provocar tres víctimes mortals. La que en aquell moment era consellera d’Interior, Montserrat Tura, va afirmar que episodis com aquest i altres de similars que havien tingut lloc a Catalunya constataven la necessitat d’adoptar mesures per millorar la qualitat de vida als barris més humils. Tanmateix, la crisi i els efectes que va comportar han fet que catorze anys després la situació hagi empitjorat.

Avui dia, hi ha només un solar buit i res que recordi la tragèdia. En el seu moment, els veïns van rebutjar posar-hi una plaça o jocs infantils “per respectar el descans dels veïns” i ara només desitgen que el Pla Mariola 20.000 sigui una realitat per revitalitzar el barri. Ha passat molt temps, però l’explosió segueix molt present a la seua memòria. Alguns relaten que va ser com si comencés una guerra. “Només se sentien crits, plors i tothom corria perquè no es veia res per culpa d’un gran núvol”, explica un d’ells. “Quan vaig trucar a emergències i vaig explicar que havia explotat un bloc, em van contestar que enviaven una patrulla”, assenyala justament el que ara és president veïnal, Víctor Ruiz, que recorda que la gent fugia al Turó de Gardeny per por de més explosions.

Els testimonis expliquen que l’explosió va ser com la d’una bomba i que tothom fugia

A mitjans del mes de febrer, la Paeria va fer pública l’enquesta sobre què volien els veïns amb els blocs, i la meitat vol que siguin enderrocats. El consistori no compta amb totes les competències per dur a terme aquest pla, però afirma que la Generalitat ha avalat l’operació.

“Als afectats ens van traslladar a diversos pisos repartits per la ciutat i jo porto des d’aleshores en un del carrer Sant Andreu, on pago 320 euros de lloguer”, denuncia, ja que en aquell pis de Ramiro Ledesma “només pagava 40 euros”. Assegura que ho ha intentat “tot”, ja que no considera justa la seua situació. “L’administració m’ha abandonat, a mi i als altres veïns que mai hem pogut tornar a viure al nostre barri.”

És conscient que la Mariola ha anat degradant-se, “però és casa meua i on sóc ara tampoc hi ha la millor convivència amb la gent que habita per aquesta zona. M’han arribat a posar la mà a la butxaca per robar-me”. Afirma que sempre que pot visitarà els seus amics a la Mariola, “ja que tinc present que no tornaré”.

El president veïnal demana que no hi hagi barris marginals

El president de veïns de la Mariola, Víctor Ruiz, insta els polítics “a deixar les diferències i que treballin junts perquè no hi hagi ni un sol barri a tot Espanya amb necessitats especials”, ja que, segons el seu parer, “tots els ciutadans tenim dret a viure en bones condicions”. L’associació va presentar una moció al ple de la Paeria de gener en el qual instava a donar suport al Pla Mariola 20.000, que es va aprovar per consens. Ruiz va intervenir en la sessió i va exigir avançar en el projecte urbanístic i la implicació econòmica de Generalitat i Estat.