Expedientats tres metges i n'investiguen nou per mal ús d'historials o queixes de pacients

El Col·legi Oficial de Metges de Lleida ha expedientat tres facultatius des del 2016 per males pràctiques a l’exercici de la professió. Durant aquest període, ha obert un total de vuit expedients informatius per males gestions d’historials clínics i també per assistències clíniques incorrectes. En concret, l’any 2016 en va obrir quatre, un per un suposat accés indegut a historials i uns altres tres expedients van ser denúncies per insatisfacció de pacients amb el tracte rebut. De tots, un va acabar amb dos expedients disciplinaris amb una amonestació (toc d’atenció), ja que hi havia dos metges implicats.

L’any 2017, el Col·legi va investigar tres casos, dos per ús indegut d’historials i un altre per desatenció de pacients. Només un va acabar amb una amonestació. En l’actualitat, el Col·legi té un expedient obert de l’any 2018 que està en fase d’investigació.

El Col·legi elabora normes que queden recollides en el codi deontològic del Col·legi de Metges de Catalunya i promou, exerceix la vigilància i control de les pràctiques mèdiques que no responen a requeriments ètics i científics, i sanciona els actes que suposin una infracció dels Estatuts o bé del Codi Deontològic. D’aquesta forma, quan rep una denúncia sobre una suposada mala praxi, en primer lloc obre un expedient informatiu, la junta directiva ho estudia i sol·licita informes a la Comissió Deontològica si ho estima oportú. Finalment, la junta decideix si s’arxiva o obre un expedient disciplinari. Depenent de cada cas es pot amonestar, sancionar o bé suspendre parcialment o totalment l’exercici professional.

El president del Col·legi Oficial de Metges, Ramon Mur, va apuntar que “els col·legis de metges tenen el deure de vetllar pel compliment dels principis ètics i legals de la professió” i va explicar que a Lleida no s’ha obert mai un expedient contra facultatius que han utilitzat de manera improcedent teràpies pseudocientífiques. I és que el Col·legi de Barcelona ha investigat una vintena de casos sobre aquesta qüestió entre els anys 2014 i 2018.

Diverses entitats professionals i també sindicals del sector s’han afegit a la petició, que ha obtingut també el suport del Senat i del Congrés. El següent pas és el pronunciament dels departaments de sanitat i cultura de les comunitats Autònomes per a la seua posterior tramitació davant de la Unesco.

En aquest període, hi va haver 16 ingressos hospitalaris per casos greus, i ja són 986 des de principi de temporada. El 21 per cent va requerir ingrés a l’UCI i un 71,7 per cent no estaven vacunats i, majoritàriament, tenien més de 65 anys. Els equips d’Atenció Primària van atendre 889.284 visites, un 0,06 per cent menys que la setmana anterior, mentre que els centres d’Urgències en van rebre 22.058, un 3,07 per cent menys. Pràcticament, el 80 per cent de les urgències van ser adults. Segons el PIDIRAC, els nivells d’intensitat disminuiran entre la setmana del 4 al 8 de març a gairebé tota Catalunya, però la següent tornarà a pujar al pla de Lleida.