Condemnen un arquitecte i un aparellador a pagar gairebé mig milió per un ensorrament

L’Audiència de Lleida ha condemnat un arquitecte i un aparellador a indemnitzar amb prop de mig milió d’euros els propietaris d’un bloc d’habitatges del carrer la Parra per provocar-ne l’ensorrament. La sentència ratifica la condemna imposada pel jutjat de primera instància 2 de Lleida i rebutja els recursos presentats pels demandats, que poden anar ara al Suprem. L’Audiència els assenyala als dos com a responsables de la declaració de ruïna i desallotjament d’un bloc d’habitatges el 2012 a causa de les obres que es van portar a terme en un solar contigu. Segons la sentència, aquests treballs van causar esquerdes i fissures a l’edifici contigu que van provocar que la Paeria declarés ruïna imminent i n’ordenés l’ensorrament en un termini de quaranta-vuit hores. En aquell moment, estaven ocupats tots els habitatges i locals i disposava de les llicències administratives corresponents. En aquest sentit, l’Audiència confirma la sentència de primera instància, que assenyalava que fins a set pèrits van atribuir, durant el judici, com a causa única de l’ensorrament de l’edifici les obres efectuades al solar veí i van descartar que hi influís l’estat previ de l’immoble. De fet, la resolució assenyala que tant l’arquitecte com l’aparellador eren conscients que es tractava d’una zona “sensible” d’obra i no van prendre les precaucions necessàries.

La resolució atribueix la causa de l’ensorrament als treballs de perforació i fonamentació, a més de la ruptura d’una canonada d’aigua. Per això, el jutjat de primera instància considera que l’aparellador és responsable per no haver controlat l’execució, que qualifica de “potinera”, i l’arquitecte, per no haver intervingut per evitar la situació. Per aquest motiu, l’Audiència els condemna als dos a indemnitzar tres propietaris, representats per l’advocat Jaume Pujades, del Despatx Moragues, i la comunitat de veïns amb un total de 484.608 euros.

Els pèrits veien vida útil a l’edifici malgrat tenir 101 anys i deficiències

Els demandats van recórrer la sentència de primera instància assenyalant, entre altres motius, que l’edifici enderrocat va entrar en ruïna per les deficiències que ja presentava abans de les obres al solar contigu. Tanmateix, la sentència recull el testimoni de diversos pèrits que van constatar que, malgrat que l’immoble tenia 101 anys, encara tenia vida útil, ja que complia les condicions per servir a la seua finalitat. A més, els informes assenyalaven que presentava algunes deficiències a causa de l’antiguitat i que era necessària la col·locació d’uns tensors, que no es van col·locar, per evitar parcialment el tomb de la façana. Tanmateix, tant el jutjat de primera instància com l’Audiència descarten que aquesta fos la causa de l’ensorrament, que atribueixen exclusivament a les obres del solar veí.