Els parquímetres recapten 4,5 milions i les multes cauen al mínim històric, 200 al dia

L’any passat es van imposar dos-centes multes al dia per no pagar la zona blava o superar el temps abonat, una xifra que constitueix un mínim històric després del lleuger repunt que hi va haver el 2017. En total, els vigilants de zona blava van tramitar 73.300 denúncies, gairebé 8.000 menys que el 2017, de les quals el 66,15% (48.942) van ser anul·lats pels conductors. L’anul·lació costa 5 € si s’ha superat el temps abonat prèviament per l’usuari, o quinze si el vehicle multat no disposa de tiquet. Les denúncies són només una cinquena part de les del 2003 (341.781), que és l’any que va registrar la xifra rècord en el que va de segle. A partir del 2010 (217.986) les multes van caure substancialment.

En canvi, la recaptació dels parquímetres ha experimentat una tendència inversa. Les 4.699 places de zona blava van generar l’any passat 4.478.568,57 euros. Comparant aquesta xifra amb les del 2017, la recaptació va ser 121.675,55 euros inferior, encara que llavors també hi havia més places de zona blava disponibles (4.738). Cal tenir en compte que el 2001 només va ser d’1,66 milions d’euros. L’import va anar pujant progressivament fins al 2013 i des d’aleshores es manté entorn dels 4,5 milions d’euros anuals. Dels més de quatre milions que es van recaptar el 2018, el 59,64% dels quals es van pagar en metàl·lic (2.671.146,22 euros), un 12,26% amb targeta de crèdit (548.938,63 euros) i el 28,1% restant es va fer a través de l’aplicació ElParking (1.258.438,12 euros). Aquest últim apartat va augmentar set punts respecte fa dos anys. L’ús d’aquesta aplicació també ha comportat un augment proporcional de les anul·lacions. La recaptació mitjana per plaça l’any passat es va situar en els 983,08 euros, 23 cèntims menys que el 2017.

Va retirar de la via pública 84 vehicles de reincidents que no paguen mai al parquímetre

Un total de 4.928.120 vehicles van aparcar en zona blava a la ciutat, 200.000 menys que el 2017. D’altra banda, la taxa d’ocupació abonada de la zona blava va ser del 48,14% i cada plaça va acollir una mitjana de 3,63 vehicles de mitjana al dia, mentre que la rotació a tots els aparcaments de la ciutat (de pagament i gratuïts) va ser de 4,36.

Respecte a les Hores Blaves (una sèrie d’abonaments de 50 euros d’aparcament gratis a l’any en zona blava que la Paeria concedeix als conductors empadronats a Lleida sense multes), el 2018 es van entregar 23.196 targetes, tres mil més que el 2017, en les quals es van carregar 356.287,50 hores en 248.326 operacions, que representen un 5,04% del total de tramitacions. D’altra banda, es van consumir 254.335,98 hores, que representa un 5,04% del total d’hores consumides i un 71,39% del total d’hores agregades a les targetes.

La grua municipal va retirar 3.392 vehicles l’any passat, 265 més que el 2017

La grua municipal va retirar 3.392 vehicles de la via pública l’any passat, 265 més que el 2017 i en la majoria de casos el motiu va ser per infraccions de trànsit o estacionament (2.260). La segueixen la falta de documentació (536), alcoholèmia (184), per prevenció o per possible robatori (92), accident (74), robatori (63), abandonament (59), per precintament de l’ajuntament (48), ordre judicial (37), per motius de seguretat (28), no reunir els requisits de circulació (5), precintament judicial (4) o excés de soroll (2). D’altra banda, l’empresa Eysa, que té la concessió de la zona blava i de la grua municipal, va registrar l’any passat una mitjana mensual de 109 vehicles reincidents els conductors dels quals no paguen habitualment parquímetre. En aquest sentit, 84 d’aquests vehicles es van retirar finalment per la grua, setze més que el 2017. La grua també va portar a terme 6.292 sortides el 2018, un miler més que a l’exercici anterior. La recaptació també ha augmentat a l’assolir els 422.143,03 euros, 32.468,66 més.

La Paeria va treure a concurs a finals de l’any passat la concessió de la zona blava, la grua i el manteniment dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. No obstant, ha paralitzat el procés a l’espera que el Tribunal Català de Contractes resolgui un recurs contra el plec de bases.