REPORTATGE EFEMÈRIDE
El Casal de Blondel i el Camps d'Esports, construïts per Joventut Republicana de Lleida, van complir l'1 de gener passat un segle d'història
El Casal de Blondel i el Camps d’Esports, construïts per Joventut Republicana de Lleida, van complir l’1 de gener passat un segle d’història || El primer va ser un dels principals centres de la vida ciutadana fins al franquisme i el segon va donar origen a diversos clubs esportius
Que un partit polític financi un gran centre social i un gran complex esportiu resultaria ara inconcebible. En canvi, és el que va fer Joventut Republicana de Lleida (JRLL) a començaments del segle XX, quan va construir el Casal de Blondel i el Camp d’Esports. El primer equipament ha canviat molt poc, mentre que el segon amb prou feines s’assembla a l’original, però tots dos compleixen aquest any el centenari, ja que es van inaugurar oficialment l’1 de gener del 1919. L’historiador Jaume Barrull explica que aquesta iniciativa s’emmarca en la pràctica que en aquella època seguien els partits socialdemòcrates, especialment al nord d’Europa, que oferien als afiliats des d’activitats culturals, esportives i de lleure fins a societats de socors mutus, que JRLL també va constituir. A Espanya, el PSOE i el Partit Radical també aplicaven aquest model a les seues Cases del Poble.
Barrull detalla que el solar on es va construir el Casal de Blondel es va adquirir per 47.349 pessetes. La construcció es va costejar amb la venda de títols al portador de 100 pessetes –amb un interès anual del 5% que Barrull dubta que arribés a pagar-se– i un crèdit hipotecari de 55.000 pessetes firmat amb el Banc Hipotecari d’Espanya, amb un interès del 5% i a tornar en cinquanta anys. Per al Camp d’Esports, també va vendre títols, va firmar un altre préstec de 55.000 pessetes amb les mateixes condicions que l’anterior i un altre de 75.000 amb un particular, Jaume Rovira i Domingo, al 5%, però a retornar en tan sols 5 anys. Barrull afegeix que el Casal de Blondel responia d’aquest crèdit amb un valor de 60.000 pessetes i el Camp d’Esports, amb 15.000.
JRLL va subscriure dos crèdits de 55.000 pessetes i un altre de 75.000 per finançar les dos actuacions La dictadura franquista va il·legalitzar el partit i va confiscar-li les propietats després de la Guerra Civil
Llavors, JRLL vivia un dels períodes de la seua màxima esplendor, coincidint amb l’etapa com a alcalde entre el 1917 i el 1920 d’Humbert Torres. L’edifici de Blondel comptava amb un ampli saló, sala de jocs, cafeteria, biblioteca i diverses sales de reunions. Acollia tant actes polítics com socials i culturals, i encara que durant la dictadura de Primo de Rivera va haver de suspendre les primeres, va mantenir un alt nivell d’activitat. El Camp d’Esports, a banda de camp de futbol, tenia velòdrom, pistes de tenis, de patins, camp de tir, gimnàs, frontó i la segona piscina esportiva d’Espanya.
A diferència del Casal, Barrull precisa que la gestió de Joventut no va ser tan exitosa i al cap de pocs anys va arrendar a altres clubs part de les instal·lacions, la qual cosa al seu torn donaria origen a entitats com el Club Tennis Lleida o el Club Natació Lleida.
JRLL va ser il·legalitzada i les seues propietats confiscades després de la victòria franquista a la Guerra Civil. El Casal es va convertir en caserna de la Guàrdia Civil, fins que l’Estat el va cedir a la Paeria durant els noranta. Ara és la seu del departament de Cultura. D’altra banda, el Camp d’Esports va passar a mans de la Falange i al cap del temps es va traspassar a la Paeria. Al marge dels canvis a l’estadi, les piscines i la resta d’instal·lacions han desaparegut, excepte el velòdrom.
El partit, que porta dècades gairebé inactiu, va demanar la reversió de béns
Joventut, il·legalitzada durant el franquisme, va ressorgir el 1979, formant part d’ERC. El 1989, després del congrés de Lleida en el qual Àngel Colom va ser elegit líder d’Esquerra, JRLL es va desvincular d’aquesta formació i llavors va perdre bona part de la militància, que va ser fidel a ERC. El 1991 es va aliar amb el PSC i el 1994 es va associar a CDC. Ara afirma que té una cinquantena d’afiliats. Arran que el primer Govern Aznar aprovés una llei de retorn de béns confiscats pel franquisme a partits i sindicats, va reclamar la reversió del Casal i el Camp d’Esports, però igual que altres partits, ha vist com la llei no s’ha acabat aplicant.