TRIBUNALS REFERÈNDUM
Arxiven la querella contra Manso i De los Cobos per l'1-O a Lleida
L’Audiència tanca el cas que un jutjat mantenia obert per les càrregues policials || Diu que és un “plantejament genèric” amb “responsabilitat inespecífica”
L’Audiència de Lleida ha arxivat la querella contra l’exdelegada del Govern central a Lleida Inma Manso, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i altres comandaments per les càrregues policials que hi va haver durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre a Lleida. El tribunal considera que es tracta d’“un plantejament tan genèric i una atribució de responsabilitat tan inespecífica que no pot servir com a base per a la iniciació d’una investigació penal”.
El jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida va admetre a tràmit la querella presentada per l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i va ordenar identificar tots els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van participar en les càrregues a dotze col·legis electorals de la demarcació de Lleida durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, així com entregar les comunicacions entre aquests cossos policials i la sala de coordinació del dispositiu de l’1-O.
La jutge va instar a identificar els agents de les càrregues a dotze col·legis lleidatans
La Fiscalia va demanar que s’arxivés davant del jutjat d’Instrucció, que ho va rebutjar per haver-ho presentat fora de termini (el període de presentació acabava les tres del migdia del 26 d’octubre i es va interposar el dia 29). Tanmateix, el Ministeri Públic va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència, que li ha donat la raó, de manera que revoca i no admet a tràmit la querella, “i deixa sense efectes les diligències d’investigació acordades”. L’arxivament de la causa és ferm.
A la querella, i com a proves, Advocacia per la Democràcia va presentar imatges i vídeos que “demostren l’ús injustificat i excessiu de la violència, que tenia com a únic objectiu infligir por als ciutadans”. L’Advocacia assegurava que es van vulnerar els drets fonamentals i que es va incórrer en delictes de tortura −penats amb entre dos i sis anys de presó i la inhabilitació absoluta del càrrec, prevaricació i desordres públics–.