Operació a Lleida contra el major frau de l'IVA als hidrocarburs

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i l’Agència Tributària han detingut 21 membres de dos grups criminals en el cop més gran al frau de l’IVA al sector dels hidrocarburs, en una operació en la qual s’ha detectat un desfalc per a les arques públiques de 150 milions d’euros. Es tracta de l’operació Drake, de la qual han donat detalls en roda de premsa el tinent coronel Antonio Balas, cap del Grup de Delinqüència Econòmica de l’UCO; i José Manuel Alarcón, responsable de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) de l’Agència Tributària.

L’operació s’ha desenvolupat a Castelló, València, Lleida, Girona i Madrid i s’han confiscat dos vaixells, 61 vehicles d’alta gamma, 2 milions de litres de combustible, a més d’haver-se bloquejat més de 300 comptes bancaris dels més de 1.000 analitzats pels investigadors. Segons el resultat de les indagacions, les dos organitzacions desarticulades centraven la seua activitat delictiva en l’impagament d’IVA en la venda a l’engròs del producte mitjançant empreses instrumentals i testaferros.

En aquesta operació, que en paraules de Balas "ha deixat pràcticament a zero" l'activitat delictiva d'aquest tipus, s'han investigat més de 100 persones, encara que finalment se n'ha detingut 21 -en llibertat amb mesures cautelars-, i s'ha descobert un entramat de 300 empreses.

Encara no s'ha quantificat el valor de tot el confiscat, però una primera estimació el xifra en 4 milions el combustible, en 150 milions els immobles, en 4 o 5 milions els vehicles i en una quantitat també molt considerable els comptes corrents. A més, s'ha intervingut prop d'un milió d'euros en metàl·lic.

Segons el resultat de les indagacions, les dues organitzacions desarticulades centraven la seva activitat delictiva en l'impagament d'IVA en la venda a l'engròs del producte mitjançant empreses instrumentals i testaferros.

És a dir, repercutien l'IVA als seus clients però no ho declaraven a Hisenda, amb el que obtenien importants beneficis. A més, podien vendre'l a gasolineres de tot el territori nacional, a un preu més baix en una competència deslleial amb els distribuïdors legals. Tal era la capacitat d'aquestes organitzacions, que podien adquirir el producte fora d'Espanya. De fet, segons ha explicat el tinent coronel, el mateix dia que explotaven l'operació, arribava a port un petroler per subministrar combustible a aquesta trama.

La investigació va començar el 2015 i ha estat complexa, ja que les organitzacions comptaven amb un entramat empresarial de societats interposades i de testaferros per dificultar la tasca de la Guàrdia Civil i l'Agència Tributària, segons ha recalcat Alarcón.

Amb un potent control del mercat -comptaven fins i tot amb gasolineres-, ambdós grups eren els més actius en aquesta pràctica fraudulenta i alguns dels seus membres ja havien estat detectats per la Guàrdia Civil en altres operacions.

Un dels edificis de les Quatre Torres Business Area de Madrid era el centre neuràlgic de la trama més important, la societat matriu on operava el líder d'una de les organitzacions, mentre que en una altra d'aquestes torres s'ubicava el grup dedicat al blanqueig de capitals. De fet, a Madrid es van practicar 14 de les 21 detencions i es van realitzar 15 registres.

A l'entramat hi havia un repartiment de tasques, amb un primer esglaó en el qual es trobaven empresaris del sector reconeguts des de fa anys. A més, comptaven amb testaferros -molts d'ells sense formació i de perfil més baix- que cobraven entre 3.000 i 10.000 euros mensuals per posar el seu nom en empreses fictícies. Un altre grup estava format per comercials que captaven els clients, gasolineres que encara s'estan investigant.

Balas ha deixat clara la prioritat de la Guàrdia Civil en la lluita contra aquest tipus de frau, una de les "maneres més eficaces d'assegurar els interessos de l'Estat i dels ciutadans". I ha anat més lluny en assenyalar que encara que el ciutadà es beneficiï i estalviï per comprar més barat el combustible, al final surt perjudicat perquè els diners que es defrauden en aquesta activitat il·lícita podrien haver anat destinats a carreteres, a línies de l'AVE, a hospitals i a altres serveis de l'estat del benestar.