Declaren la paternitat d'un lleidatà que es va negar a reconèixer la filla

El Tribunal Suprem ha declarat que un lleidatà és el pare d’una nena de set anys que es va negar a reconèixer-la a l’al·legar que la mare havia tingut relacions amb altres homes, i que inicialment es va negar a sotmetre’s a les proves de paternitat. La sala civil del Suprem ha dictat un acte en el qual desestima el recurs presentat per l’home, que al·legava que la reclamació de filiació paterna havia prescrit. La resolució ja és ferma, per la qual cosa no es pot recórrer.

La interlocutòria és el final d’un procés judicial que es va iniciar després de la reclamació de filiació no matrimonial respecte a la menor que va interposar una dona al jutjat de primera instància número 1 de Lleida. El jutjat va donar la raó a la demandant, però l’home va recórrer davant de l’Audiència de Lleida, que el mes de març de l’any passat va dictar una sentència en la qual declarava la paternitat de l’home. El lleidatà va interposar un nou recurs davant del Tribunal Suprem.

Al·legava que el cas havia prescrit però fins a en tres ocasions han donat la raó a la mare

En el seu moment, l’Audiència va assegurar entre els seus arguments per donar la raó a la mare que el demandat es va negar “de manera injustificada a practicar la prova biològica, per la qual cosa es conclou que està acreditada la filiació reclamada, amb els efectes inherents, si bé excloent el demandat de la pàtria potestat”. L’home va reconèixer que havia mantingut relacions sexuals amb la mare però va dir que aquesta havia estat amb altres homes, per això el pare de la nena podia no ser-ho. Tanmateix, segons el tribunal, “testimonis van confirmar la relació sentimental entre l’actora i el demandat, que es va desenvolupar el 2011 durant diversos mesos, en època coincident amb la concepció”. L’home va al·legar després que el cas havia prescrit, però els tribunals diuen que no. Així, el Suprem determina que “ha quedat acreditada la relació entre les parts i, conforme al resultat de la prova biològica practicada, ha de declarar-se la paternitat de l’ara recorregut sobre la menor”.

Demandes freqüents als jutjats, algunes d’insòlites

Les demandes de paternitat als jutjats de Lleida són freqüents i la gran majoria se resolen segons el resultat de les proves biològiques. També n’hi ha algunes d’insòlites com va ser el cas d’un veí de Torres de Segre que reclamava ser reconegut com a besnét de l’últim tsar rus, Nicolau II. El jutge va basar la resolució en “la poca fiabilitat de les proves presentades”. Així, va explicar que “s’aporten fotocòpies de diverses fotografies d’època de la família imperial russa i d’altra banda fotocòpies de fotografies del demandant i familiars seus i s’argumenta l’existència de la semblança, que no és possible apreciar, més aviat al contrari, cap semblança no es veu entre el demandant i el tsar”. El demandant va assegurar que, en un 99,9% de possibilitats, la seua àvia era filla del tsar i la tsarina.