Duran i Lleida: «Puigdemont és un irresponsable i Torra, un pobre home»

Quina solució veu a l’actual conflicte pel procés?

No la veig a curt termini. Tota crisi exigeix una decantació, que en aquest cas passa per la sentència, que és molt difícil que no sigui condemnatòria, tot i que espero que no sigui ni per rebel·lió ni sedició. Caldrà administrar-la políticament i veure quina és la situació a Espanya, la capacitat d’avançar cap a una reconciliació a Catalunya i després amb la resta de l’Estat. El procés és un fracàs col·lectiu. S’ha de tornar a fer política en majúscules, però qualsevol negociació amb Espanya serà més difícil que abans.

Vostè discrepa que els dirigents que estan sent jutjats siguin presos polítics i que la sentència estigui escrita. L’evolució del judici, el ratifica en això?

Per descomptat. El president de la sala l’està conduint amb intel·ligència i professionalitat. Ha dit que la sentència es basarà en el que es digui a la sala, no en els papers de la instrucció. Hi ha independència judicial i no hi ha presos polítics, són polítics presos per les seues accions, no per les idees. Els lletrats del Parlament els van avisar que si avançaven per la via que van seguir cometien un delicte.

I els exiliats no són exiliats.

No. És una falta de respecte a l’exili, ho han dit representants de l’exili real.

Una jutge encausa 30 alts càrrecs per organitzar l’1-O. Això no enverina encara més el conflicte?

Sí, que el que no hauria d’haver sortit de la política estigui en mans de la justícia no ajuda gens ni mica. Però la responsabilitat és compartida dels que no trobem una sortida política i dels que han contravingut la llei.

Vostè ha dit que els líders sobiranistes van enganyar els ciutadans dient que la independència era molt pròxima. Però si els han enganyat, per què n’hi ha tants que els són fidels?

Hi ha hagut molts factors que han decantat una part de la societat cap a l’independentisme, perquè ara el sentiment està per sobre de la raó. El polític ha de buscar equilibri entre passió i raó, i el que ha passat aquí és que ha pujat a cavall dels sentiments.

Vostè critica Artur Mas i el situa com un dels responsables del conflicte. Ara es diu que pot tornar a la política després de complir la inhabilitació. Podria ser positiu o el contrari?

Sí que el critico, és difícil no criticar el president que va fer el gir, però també m’autocritico. Sobre la possible tornada, és molt difícil que els que tenim pedres a la motxilla puguem tornar i menys per resoldre la situació, però és lliure de fer-ho.

Diu que Mas va posar el país en mans de la CUP. Per què ho va fer?

Perquè volia seguir al poder. Al perdre CiU suports, CDC intenta sense èxit presentar-se amb ERC a les europees i al final ho aconsegueix a les eleccions al Parlament amb Junts pel Sí. Es fan concessions a la CUP perquè vol continuar governant, però podia buscar alternatives o tornar a convocar eleccions. És un gravíssim error, i a més fer president Puigdemont, del qual Mas ja sabia de quin peu calçava.

Podria definir-me amb poques paraules Puigdemont i Torra?

Puigdemont ha estat un irresponsable i Torra és un pobre home que no sap ni per què està a la presidència de la Generalitat. Políticament és un titella de Puigdemont.

L’exdirigent del PDeCAT Marta Pascal diu que Catalunya no pot dirigir-se des de Waterloo i apunta la possibilitat d’impulsar un partit que no demani la independència de forma immediata. Veu espai per a aquesta aposta?

En l’independentisme que ajorna la independència ja hi ha ERC, com quan CDC va fer el gir independentista. On hi ha espai, tot i que costarà molt temps, és en el catalanisme no independentista.

Veu inviable la independència?

Sí. Només seria viable en una situació desastrosa per a Catalunya, com seria que Europa rebentés. Europa té dificultats. Veurem com acaba el Brexit i la força de l’extrema dreta a l’Europarlament.

Com valora propostes de la dreta espanyola de recentralització i aplicar un 155 durador, com va defensar dilluns el PP?

Aquí els independentistes es miren de reüll perquè ningú faci una proposta per la qual puguin dir-li traïdor, i a Espanya passa el mateix amb la dreta. Aquest no és cap camí de futur. Casado, Abascal i Rivera han d’entendre que no es pot seguir com abans, i menys retrocedir.

Vostè va liderar Unió durant més de trenta anys. En quina mesura se sent responsable de la seua desaparició?

En sóc el principal responsable. Sobretot per no haver estat capaç de fer arribar l’humanisme social d’Unió a la gent. Va quedar diluït en CiU i la gent que el va comprar no va ser suficient quan vam haver d’oferir-lo en solitari amb poc temps.