Mercè Agustí: «Necessitem més metges»

Li faria il·lusió sortir triada?

Doncs sí. Seria com un nou aprenentatge ocupant un lloc en el qual lluitar pel futur que a mi m’agradaria.

Quin és aquest futur?

Doncs un lloc en el qual la riquesa estigués més repartida, en què el planeta no estigués en risc i en què els serveis públics i el diner públic fossin realment públics. I també aquell en què les dones fóssim del tot lliures, sense el risc de ser maltractades i sense el sentiment de culpa i de responsabilitat que pesa sobre nosaltres.

Parlant de dones, la seua formació és En Comú Podem i a la resta de l’Estat, Unides Podem. No provoca embolics?

No tinc clar que sigui gaire útil això de feminitzar el llenguatge, però pot generar debat i això ajuda a avançar.

Fachin, Nuet i Alamany se n’han anat. L’independentisme ha fet mal al partit?

Sí, ens ha fet mal. Estem en una situació de blanc i negre, però el gris també existeix. El procés d’autogovern català s’ha de fer però sense tanta pressa. No és una prioritat com sí que ho són l’agenda social, la sostenibilitat... La tossuderia de la independència estimula un auge de l’extrema dreta i això és perillós.

Vostè és doctora, es podia jubilar i no ho ha fet. Per què?

Em semblava que no sabria com passar el temps. He abaixat el ritme però segueixo al CAP de Tàrrega perquè gaudeixo amb la feina. A més, falten tants metges...

L’atenció primària que tenim és la que ens mereixem?

En absolut! Està ben dissenyada però li falten recursos humans i de temps. Després de les protestes, que eren només per demanar temps, va aconseguir allargar 2 minuts les visites. Necessitem més metges i la solució ha de gestar-se ara perquè la millora no es veurà fins d’aquí a set anys, quan acabin la formació.

Amb la Marea Blanca, van aconseguir paralitzar el Consorci Sanitari de Lleida. Orgullosa?

Molt! És la primera vegada que una lluita des del carrer va arribar al Parlament, i la guanyem.

Vostè era llavors de l’òrbita socialista, no?

Vaig començar el 2002 amb la plataforma Ciutadans pel Canvi, de suport a Pasqual Maragall. Després vaig estar un temps amb el PSC però el vaig deixar quan Àngel Ros va donar suport al Consorci, que pretenia traspassar serveis a la privada.