SEGRE

RELIGIÓ POLÈMICA

El Fòrum Ondara demana no perseguir els capellans progressistes en el si de l'Església

Arran de la investigació del Vaticà sobre set religiosos lleidatans membres de l’associació Seminari Poble de Déu || Els rectors estaven destinats a esglésies de les Garrigues, el Pla i el Pirineu

Vista del bisbat de Vic, on s’ha establert un tribunal eclesiàstic que investiga el cas.

Vista del bisbat de Vic, on s’ha establert un tribunal eclesiàstic que investiga el cas.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El col·lectiu de sacerdots progressistes Fòrum Ondara va considerar ahir que “hi ha un puritanisme que només busca veure coses dolentes pertot”, arran de la polèmica oberta amb la investigació del Vaticà sobre set religiosos lleidatans membres de l’associació Seminari Poble de Déu. La Santa Seu ha ordenat portar aquests set capellans de Lleida davant d’un jutjat eclesiàstic al considerar que els seus mètodes són contraris a la doctrina catòlica.

Sobre això, el sacerdot Fermí Manteca, membre de l’esmentat Fòrum Ondara, va assenyalar ahir a aquest diari que cal situar el projecte de Seminari Poble de Déu en el moment de canvi de la Transició i després de 40 anys de dictadura en la qual l’Església va tenir un paper massa proper al règim. D’aquí, va explicar, el nom que tenia la revista que publicaven, Canvi de mentalitat. Per a Manteca, que va conèixer el projecte en la seua època d’estudiant a Barcelona, el Seminari Poble de Déu era d’entrada una associació catòlica laica que “estava oberta a tothom, solters, matrimonis o gent que es preparava per al sacerdoci”. El seu objectiu era col·laborar amb l’Església amb un discurs basat a “compartir totes les coses”. Manteca va dir que “com passa amb tot, es pot portar a col·lació parts negatives”, però “la iniciativa era simplement un projecte progressista que presentava un punt de vista diferent de viure el cristianisme basat a compartir”. Dels 17 sacerdots i diaques investigats a Catalunya, set són de les diòcesis de Lleida i l’Urgell. En el primer cas, els capellans eren destinats a parròquies de les Garrigues i el Pla, encara que ja no figuren com a rectors de cap. En el cas de l’Urgell, aquesta entitat gestionava el Santuari de Núria. El bisbat de Lleida va confirmar que ha suspès de l’exercici públic (però no privat) els tres sacerdots investigats. El de Vic va assenyalar que han estat suspesos tots els investigats.

El tribunal de Vic descarta investigar pràctiques sexuals en grup La investigació oberta per la Congregació de la Doctrina de la Fe del Vaticà a Vic indaga un possible delicte canònic de “pseudomística”, contrari a la doctrina de l’Església catòlica, però des del bisbat neguen que estiguin sent acusats de practicar sexe en grup. Segons el bisbat, el nucli del problema “és la ideologia peculiar i confusa en què sembla que podrien haver cregut alguns dels seus membres”. Així va sortir al pas després de les informacions que apuntaven que l’origen de la investigació era perquè hi havia sexe consentit entre els membres d’aquest moviment religiós. El laic Francesc Casanovas va erigir a Barcelona el 1977 aquesta associació, que va ser extingida l’any 2017 per ordre de l’arquebisbat de Barcelona per raons “teològiques i de pèrdua de confiança”.

tracking