URBANISME CENTRE CIUTAT
Príncep de Viana espera completar la seua alineació des de fa més de 60 anys
Príncep de Viana espera completar la seua alineació des de fa més de 60 anys i actualment sobresurten dos edificis al costat de Prat de la Riba i Alfred Perenya || El cost que suposaria per a l’ajuntament expropiar-los provoca que la remodelació depengui de la iniciativa privada
El carrer Príncep de Viana està pendent de completar la seua alineació per guanyar amplitud des de fa més de 60 anys. Fa un temps es va culminar al tram entre Sant Ruf i Comtes d’Urgell, però falta el que hi ha entre Prat de la Riba i Alfred Perenya, amb sengles immobles que sobresurten a tots dos extrems. Josep Maria Llop, excoordinador d’Urbanisme de la Paeria i potser el millor coneixedor de l’evolució de la ciutat en les últimes dècades, assenyala que el Pla General Municipal (PGM) de l’any 1957 va ser el que va establir l’alineació de carrers de la circumval·lació interior (en aquell temps podia dir-se que era l’exterior), com Príncep de Viana i Balmes. L’objectiu era que, a mesura que s’anessin renovant, tots els edificis tinguessin la façana alineada amb la dels més nous, situada més enrere. Llop atribueix el fet que la de la Príncep de Viana encara no s’hagi completat que aquestes actuacions depenen de la promoció privada, ja que encara que l’ajuntament podria expropiar els edificis, seria una operació costosíssima per a les arques municipals, per la qual cosa amb prou feines no rebria cap contraprestació. Explica que la normativa estableix que els immobles afectats per una alineació poden ser objecte d’obres de manteniment, però en cap cas de grans reformes, i que va ser la llei d’Urbanisme del 1976 la que els va qualificar com a “fora d’ordenació”. Afegeix que una nova llei estatal de l’any 1998 va fixar de forma més detallada el que implicava aquesta qualificació, encara que hi va haver nombrosos recursos de comunitats autonòmiques per invasió de competències. Llop recorre a una anècdota per il·lustrar com de difícil de vegades resulta traslladar la planificació urbanística a la realitat: “El 1976, quan era molt jove i treballava en el pla metropolità de Barcelona, vaig tenir un cap, Ignasi Subías, que ja era gran, que deia que havia vist mantenir-se algunes afectacions durant els 50 anys que portava en la professió.” Una altra de les persones que va treballar al PGM del 1979 va ser l’economista Ramon Morell, que advoca per no fer cap actuació urbanística a Príncep de Viana. “El carrer Balmes també es volia alinear el 1979 perquè coincidís en amplitud amb la Rambla d’Aragó i al final el canvi es va fer sol, per la qual cosa si a Príncep de Viana l’alineació depèn de només dos edificis no s’hauria de fer res, ja que aquests blocs acabaran desapareixent.”
Els veïns demanen que els 2 edificis siguin enderrocats
El president de l’associació de veïns del Clot i Confluències, Manel Rodríguez, va mostrar el seu suport al fet que s’alineï Príncep de Viana com més aviat millor perquè “la resta del carrer està pendent de només aquests dos edificis que falten, és necessari”. Deixant l’argument estètic de banda, Rodríguez va assegurar que és necessari fer-ho “perquè serveis com l’enllumenat es veuen afectats per aquesta anomalia, ja que els edificis que sobresurten tapen part de la llum del carrer”. Paral·lelament, el president veïnal va denunciar que l’edifici a l’encreuament amb Prat de la Riba genera problemes de salubritat. “És un niu de coloms i rates que s’estan expandint a altres edificis, per la qual cosa s’hauria d’enderrocar i netejar l’espai com més aviat millor”, va assegurar Rodríguez.