Uns pares hauran d'indemnitzar un menor agredit pel seu fill

Els pares d’un menor condemnat per agredir un altre jove hauran de fer front a la indemnització fixada pel jutge per a la víctima. Així ho estableix una sentència de l’Audiència de Lleida, que rebutja el recurs presentat per l’acusat i confirma la interlocutòria declarada en primera instància pel Jutjat de Menors número 1. D’aquesta forma, el menor haurà de complir 85 hores de prestacions en benefici de la comunitat després de ser condemnat per un delicte de lesions i un altre d’amenaces. A més, haurà d’indemnitzar la víctima amb 250 euros per les ferides sofertes. Una quantitat que hauran de pagar de forma solidària els pares del menor condemnat.

Segons la sentència, el denunciant, també menor d’edat, va explicar que els fets van ocórrer el març del 2018 quan anava pel carrer i l’acusat el va agafar pel coll i el va colpejar en un ull, causant-li lesions. A continuació, “amb ànim amedrentador”, segons recull la sentència, el menor es va treure una navalla de la butxaca i va amenaçar la víctima, que va sortir corrents, sent perseguit per l’acusat fins que va poder refugiar-se en un centre de menors. L’Audiència Provincial, com va fer el Jutjat de Menors, atorga plena credibilitat a la declaració del denunciant al considerar-la “coherent, ferma i persistent”. Una versió, segons el tribunal, que ha estat corroborada per l’informe forense, en el qual consta que el menor va patir lesions consistents en una contusió a la cella esquerra. Lesions per les quals l’Audiència considera proporcionada la quantitat de 250 euros com a indemnització ja que la víctima va necessitar cinc dies per a la total curació. Quant a la responsabilitat dels pares del condemnat, el tribunal assenyala que la Llei Orgànica reguladora de la Responsabilitat Penal dels menors estableix que la responsabilitat civil és objectiva per als pares respecte dels fets delictius comesos pels fills menors que es trobin sota la seua guarda i custòdia, responsabilitat que té el caràcter de solidària i que mai pot ser exclosa, encara que sí moderada, quan els pares provin o acreditin que no han afavorit la conducta del menor amb dol o negligència greu. Tanmateix, en aquest cas, l’Audiència considera que la part recurrent no ha acreditat aquest extrem, per la qual cosa rebutja rebaixar la responsabilitat dels pares.