Redueixen la pena a un lladre per usar “mínima violència”

L’Audiència de Lleida ha rebaixat la condemna a un lladre per un intent de robatori en un establiment de la capital del Segrià al considerar que va actuar sol, sense cap tipus d’arma i que la intimidació exercida no va ser greu. D’aquesta forma, admet el recurs presentat per la defensa de l’acusat i rebaixa la pena imposada en primera instància de 2 anys i 10 mesos a un total de 16 mesos, la qual cosa suposa una reducció de la pena en un any i sis mesos. El Jutjat Penal 3 de Lleida va considerar provat que l’acusat va entrar en un establiment tapant-se la cara amb un buf per evitar ser identificat i es va dirigir a la caixera dient-li “això és un atracament, dóna’m tots els diners que tinguis, no et moguis i no et passarà res”. En aquell moment, la dependenta va intentar raonar amb ell i quan es disposava a accionar el botó d’alarma l’acusat la va agafar dels braços per impedir-ho. Finalment, a l’entrar un client a la botiga, l’home va fugir sense perpetrar el robatori.

A criteri de l’Audiència, no hi ha dubte que l’acusat va ser l’autor de l’intent de robatori. Per això, es basa en els enregistraments de les càmeres de seguretat i en la declaració de la víctima i el client que era a la botiga en el moment dels fets, que van facilitar una descripció de l’assaltant als Mossos d’Esquadra, que el van detenir a escassos metres de l’establiment.

L’assaltant va dir a la caixera que li donés els diners i que “si no es movia no li passaria res”

El tribunal confirma que es va tractar d’un robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa i manté l’agreujant d’ús de disfressa al considerar provat que va actuar tapant-se la cara amb un buf per evitar ser identificat. No obstant, rebaixa la pena imposada en primera instància al considerar que la violència i intimidació exercides per l’acusat eren “de menor entitat”, ja que aquest va actuar sol i sense utilitzar cap tipus d’arma.

Així mateix, assenyala que el forcejament que es va produir entre el lladre i la dependenta va ser mínim. Per això, redueix la condemna en un subtipus atenuat i fixa la pena en 16 mesos de presó i no en 2 anys i 10 mesos. La sentència no és ferma.