Juvillà diu que la decisió de mantenir els llaços grocs a la Paeria va ser ''col·lectiva''

El regidor de la Crida-CUP de Lleida, Pau Juvillà, ha defensat que la decisió de mantenir els llaços grocs a les finestres del despatx del partit a la Paeria es va prendre de forma ''col·lectiva''. Segons Juvillà, com a partit polític tenen el ''dret i deure d'expressar la ideologia'' i per tant ''denunciar que l'estat espanyol està intentant invisibilitzar l'existència de presos polítics i exiliats''. El regidor cupaire ha comparegut aquest dijous al matí als jutjats de Lleida després de ser citat a declarar per un suposat delicte de desobediència. La fiscalia s'hi va querellar per la denúncia interposada per Cs a la Junta Electoral de Zona (JEZ) per no retirar els llaços grocs. Un centenar de persones l'ha rebut a les portes del Canyeret per donar-li suport i Juvillà ha entrat amb la intenció de respondre tot el que se li pregunti perquè ''no ens hem d'amagar de res i no ens farem enrere''.

L'advocat de Juvillà veu la querella com un ''error''

Pau Juvillà ha entrat a declarar passades les onze del matí s'hi ha estat durant uns trenta minuts. A la sortida encara hi havia alguns dels concentrats que l'han aplaudit. El seu advocat, Carles López, ha explicat que ara la causa està en fase d'instrucció i la justícia haurà de determinar si acaba en judici o si es cita a declarar algú més.

Per López la clau de tot plegat es troba en una ''confusió'' ja que la querella és per desobediència perquè s'entén que s'ha vulnerat la neutralitat política però en aquest cas és confon la neutralitat que tenen les administracions amb el que no tenen els partits. Segons López, en comptes de requerir a l'Administració pels llaços grocs s'ha requerit a un partit i és per això que han fet prevaldre el ''dret fonamental de la llibertat ideològica''.

Juvillà ha estat acompanyat per la membre del secretariat nacional de la CUP, Eulàlia Reguant, i a la concentració del matí també hi havia representants de partits polítics com JxCat, ERC, el Comú de Lleida, així com entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.