Rosa Peñafiel: «Vull una Lleida feminista que deixi d'estar segrestada pel PSC»

Si la Crida fos decisiva per formar un govern independentista, preferiria ser-hi dins amb regidories o fora?

Dins, i jo tindria la regidoria Feminista, que proposem en el nostre programa juntament amb la de LGBTI. Les dones, sí o sí, hem d’estar al govern i una regidoria és una eina transversal per treballar amb les altres regidories i per lluitar pels nostres drets, en el sentit de revertir la situació de desigualtat que encara tenim. El que volem les dones és avançar en drets, no continuar insistint a recuperar els que són nostres. A dia d’avui, encara hem de reclamar un salari i horaris dignes, tenir conciliació familiar i laboral, a més cal lluitar contra la violència masclista i perquè les dones de famílies monoparentals i en situació de risc d’exclusió social tinguin un acompanyament integral. Per tot això, volem una regidoria, per ser-hi i no per demanar.

A més de complir el mandat de l’1 d’octubre, tenen altres prioritats?

Volem una Lleida republicana, de justícia social, feminista i de vides dignes. És a dir, que no hi hagi ningú dormint als carrers, generar ocupació per als joves i que no se n’hagin d’anar de la ciutat. Tot el que sigui posar la vida al centre de l’activitat política.

El fet que una part de la CUP es presentés a les generals i l’altra no, els pot perjudicar?

Va ser una decisió per assemblea. Una part volia presentar-se a les generals per tensar a nivell nacional i la CUP no ho va entendre així perquè ja estem desconnectats de l’Estat, però no crec que ens perjudiqui.

Estaria disposada a donar suport a un alcalde de JxCat?

Fa poc que vam pactar la remunicipalització de l’aigua, però hi ha polítiques seues en les quals discrepem. El que sí que diem és que no frenarem pas un canvi del govern socialista. Cal trencar amb el segrest de quaranta anys del PSC. Potenciarem i impulsarem aquest canvi.

Parlant de remunicipalitzar l’aigua, fins a quin punt és viable, tenint en compte que el contracte amb Aqualia acaba més enllà del 2030?

Aquestes qüestions cal abordar-les sabent com repercutiran i què suposaria trencar el contracte, però revertir-lo és una cosa que hem de fer possible. Si la qüestió econòmica ho permet, penso que guanyarem a garantir la qualitat, transparència i a vetllar pels drets dels treballadors. Si hi ha algun tipus de qüestió en què perdem, segurament guanyarem molt més. Els drets dels treballadors a les empreses privades estan precaritzats.

El servei de l’aigua seria més barat per al consumidor?

En principi ho ha de ser, però per sobre d’això hi ha la transparència, la qualitat, que sigui un servei per a tothom i que no se li talli a ningú.

Quins altres serveis cal remunicipalitzar?

El transport públic, el centre d’assistència a la dependència, la neteja i la zona blava.

Què s’ha de fer amb la mesquita? Que els musulmans continuïn al Palau de Vidre, donar-los un termini perquè busquin un altre lloc o que la Paeria els ofereixi alguna alternativa?

El Palau de Vidre no té infraestructura per oferir-lo a cap col·lectiu. És obsolet i li fa falta un manteniment integral. Nosaltres som aconfessionals, es podria oferir algun espai, però que sigui gestionat i costejat per ells i no amb impostos municipals.

Què fem amb el POUM, el deixem com està, el modifiquem o el tornem a fer?

Acabo d’arribar a la política. Sóc del carrer i entenc que el noranta per cent de la ciutat no coneix el POUM. Del poc que sé, tinc clar que no és un document consensuat i hauria de ser-ho per aprovar un pla d’aquestes característiques, que ordenarà la ciutat per als propers vint anys. A partir d’aquí, cal analitzar si preveu prou espais verds, si hi ha prou oferta d’habitatge de protecció oficial i si garanteix el dret a l’habitatge, ja que crec que és el més important per a d’aquí a dos dècades. En el que sí que estem en contra és que permeti la construcció de macrocentres comercials als afores, que impedeixin que el comerç de proximitat de la ciutat faci la seua funció de cohesió social. Ens agradaria aturar Torre Salses, ja que és un model de comerç que a Europa està demostrat que no és viable, perquè precaritza llocs de treball i genera problemes de mobilitat. No és un model de comerç que Lleida ha de tenir. En canvi, sí que estem d’acord amb el pla de l’estació, perquè pot vertebrar l’Eix Comercial i integrar el barri de Pardinyes. Ho entenem com un impuls per cohesionar el comerç de la ciutat i el centre.

Quines altres estratègies ajudarien a generar activitat?

Remodelar la rambla Ferran com un espai de promoció turística, tenint en compte que el Museu Morera serà una realitat i ajudarà a revitalitzar aquesta zona, que té molts comerços tancats.

De quina manera es poden ajudar els petits empresaris i els joves emprenedors?

Amb recursos per impulsar emprenedors i cooperatives. Hi ha molts espais buits que podrien utilitzar-se com a coworking d’activitat col·lectiva i per a emprenedors per poder crear sinergies entre ells. Després, cal tenir en compte les entitats, com les pimes i la Universitat de Lleida. Cal crear plans que ajudin al futur dels joves que han acabat els estudis.

Què cal fer amb l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i el seu deute?

Cal mantenir-la, ja que ara com ara és l’únic camí viable per municipalitzar els serveis. La llei només permet recuperar serveis a través d’empreses públiques. Només la mantindríem amb aquest objectiu i no per especular. Però cal analitzar el deute, que realment existeix.

En els últims mesos s’ha parlat molt de la necessitat de revitalitzar el barri de la Mariola. Quines són les seues propostes sobre això?

Sempre ha estat un element d’interès electoralista. No s’han fet polítiques reals per dignificar la seua vida ni incloure-la a la ciutat. Està delimitada, com si hi hagués barreres. Critiquem que al pla de barris, els 1,25 milions d’euros destinats a polítiques socials i d’habitatge es van invertir al Museu del Clima. És un insult a un barri que necessita revertir la seua situació. Ens agradaria poder recuperar el mercat.

Un altre projecte pendent és recuperar el parc de les Basses. Com s’hauria de fer?

Ha de destinar-se a un ús públic i nosaltres apostem perquè ho decideixi un procés participatiu.

Com valora la que de fet és la seua primera campanya electoral?

No s’ha de normalitzar una campanya en què es persegueix la llibertat d’expressió, com ha passat en el nostre grup. Pau Juvillà ha d’afrontar una querella perquè la justícia afirma que deixar llaços grocs a la Paeria és un delicte. Crec que la ciutat necessita un canvi. Volem transformar i incidir en la garantia de drets. L’ajuntament és la primera institució a la qual acudeix la gent quan necessita ajuda i moltes vegades no se’ls dóna resposta, sobretot a les dones. Mai s’han fet polítiques feministes i no tenim un centre d’acollida urgent per a dones maltractades.