Debatent sota la pluja

Els set candidats a alcalde de Lleida que va reunir el debat del grup SEGRE, que habitualment tanca la campanya, donaven peu a fer una comparació amb l’exitosa sèrie Joc de trons i els seus (inicials) set regnes. El problema és que ja vam triar aquest fenomen televisiu fa quatre anys en aquesta mateixa secció i millor no repetir-nos. Per continuar la mateixa línia serièfila existia la possibilitat d’inspirar-nos en Chernobyl, molt més real que la ficció creada per George R.R. Martin i que ja s’augura com la seua digna successora, però la pugna no va ser, per sort, prou àcida, encara que a l’exterior el color plomís del cel i la pluja podien evocar la ciutat ucraïnesa ara.

Però el debat, al nou marc de la Llotja, va ser tan àgil i amè que no cal que ens remetem a cap ficció. Es va obrir amb una picada d’ull tecnològica i gairebé millennial ja que els set aspirants es van presentar mitjançant stories d’Instagram. Gràcies a aquests microvídeos vam descobrir que al candidat del PSC, Fèlix Larrosa, li agrada Viva la vida de Coldplay; que el d’Esquerra, Miquel Pueyo, conrea un hort, o que la ciutadana Ángeles Ribes té tres gats. Tot seguit, el moderador, Santi Roig, a la primera pregunta als aspirants, ja va donar mostres que hi hauria marxa, especialment en el ritme del debat, en què pràcticament en cap moment va haver de tallar els participants. Així, per exemple, a Toni Postius, de JxCat, li va preguntar pels continus canvis de nom de l’antiga Convergència; al popular Xavier Palau, si era un “candidat d’emergència”, i a Sergi Talamonte, del Comú, si l’actual govern de la Paeria no havia fet res bé. Després d’aquesta primera presa de contacte, es van iniciar els blocs temàtics, i va obrir foc, com era d’esperar, el procés. Aquí, a més d’encreuaments d’acusacions entre Larrosa i Postius per l’ús del català a l’ajuntament, va arribar un moment àlgid i va ser quan Ángeles Ribes va exhibir una pedra de mida considerable que, segons ella, va ser llançada a la seu de Cs “abans del 155”. Rosa Peñafiel, de La Crida, va esperar fins a abordar la temàtica de mobilitat per imitar Ribes però d’una forma menys contundent. Va mostrar unes fotos d’un carril bici, acabat de repintar, en una actuació que ella va qualificar de “partidista” i a la qual cosa Larrosa, amb una mica de sorna, va replicar agraint-li que lloés aquestes reformes. Aquí vam assistir a una de les intervencions brillants de la principiant Peñafiel, ja que va considerar que “l’ideal seria estar sempre en campanya, encara que jo no ho aguantaria”. I parlant de principiants, va sorprendre gratament també l’alcaldable del PP per la seua motivació i la tirallonga de propostes que va desgranar. I, per acabar, més d’un candidat es va referir al fet que Lleida ha de ser la segona capital (Pueyo va matisar que “hauria de ser-ho, però d’alguna cosa”), amb la qual cosa va quedar en l’aire si passarà davant de Barcelona, després que el president Torra digués aquesta setmana que Girona havia pres el relleu després de l’“abdicació” de la capital catalana.