El procés i l'urbanisme marquen l'últim debat de la campanya a Lleida

Les ferides de l’1 d’octubre del 2017 encara estan obertes. Així es desprèn del debat electoral del Grup SEGRE que, un any més, va tancar la campanya a Lleida. Es va parlar més de procés que del POUM o Torre Salses, per citar dos dels temes que han aixecat més polseguera aquesta legislatura. Els set caps de llista de les formacions que actualment tenen representació a la Paeria van pujar ahir a l’escenari de la Llotja i, moderats per Santi Roig, de Lleida Televisió, van dibuixar un ajuntament molt polaritzat en què JxCat, ERC, la CUP i el Comú van assegurar que no arribaran a cap pacte amb els que van donar suport al 155 i van apostar pel canvi a l’alcaldia, mentre que al bloc constitucionalista, el PSC reivindica el seu llegat i busca l’hegemonia i Ciutadans i PP van dir que no pactarien amb els separatistes. Va ser l’arrancada del debat i tots van treure l’artilleria pesant davant d’un resultat més obert i incert que altres anys pel gran nombre d’indecisos (més del 36%). El candidat del PSC, Fèlix Larrosa, es va desmarcar d’aquesta política de blocs assegurant que el seu projecte “és Lleida” i la seua pàtria, “les persones”. També va negar que aquest mandat la Paeria hagués modificat el reglament d’usos de la llengua, com se li va recriminar. Toni Postius, al capdavant de JxCat, va assegurar que l’1-O “va ser un punt d’inflexió” i que hi va haver “un abans i un després que ens peguessin i no rebéssim el suport del nostre ajuntament, que va abdicar” i va recordar que “el Museu de Lleida va ser espoliat gràcies al 155”. Va ser el moment del cop d’efecte de la candidata de Ciutadans, que va treure del no-res una pedra de grans dimensions que havia estat llançada contra la seu del seu partit. “L’únic que ha portat el procés ha estat conflicte i frustració: ens han atacat catorze vegades.” Miquel Pueyo, cap de llista d’Esquerra, va fer referència a l’actualitat: “Després de la recusació haurem d’afegir a l’expressió «una persona, un vot» l’afegitó «sempre que no sigui català el votant.” La líder de la Crida-CUP, Rosa Peñafiel, va coincidir amb Postius que l’1-O havia estat “un punt d’inflexió” en què Lleida “es va quedar sense alcalde”. Per la seua part, Xavi Palau, del PP, va remarcar que la seua terra “és Lleida” i que “paer significa home de pau”, per la qual cosa era partidari de no deixar que el futur de Lleida “es dirigeixi des de Barcelona o des de Waterloo”. Per a Sergi Talamonte, del Comú, aquesta formació “municipalista” hauria de ser un reflex del que pot ser una Paeria plural. “Al Comú hi ha independentistes convençuts i gent cansada que el procés sigui una excusa per a tot. Però parlem i ens entenem.”

Tampoc hi va haver acord entre els set candidats pel que fa al model de ciutat. Per a Postius, l’actual “no dóna més de si” i va posar com a exemples d’aquest “esgotament” que es repeteixin temes en campanya com el Pla de l’Estació, les Basses o el Centre Històric. “Larrosa promet el mateix que prometia Ros fa quatre anys.” El candidat del PSC va assegurar que és al capdavant d’“un ajuntament solvent” i que va prendre la decisió “valenta” de crear una oficina per atreure inversions des de GlobaLleida. Ribes, per la seua part, va defensar que Torre Salses i el Pla de l’Estació són necessaris i compatibles, però que “la gran aposta ha de ser el Parc Científic de Gardeny”. Pueyo va demanar més protagonisme per a la universitat. Peñafiel, per la seua banda, va reivindicar el paper dels barris i de l’Horta, a més de reiterar el seu rebuig de Torre Salses. Al seu torn, Palau va denunciar la construcció de 461 pisos als Camps d’Elisis, un “pulmó” que va demanar protegir, igual que l’Horta, i va reclamar “pàrquings dissuasius”. Larrosa va negar taxativament que els Camps Elisis perdin superfície verda i va projectar una Lleida “capital d’un territori” que ha de treballar els voltants. Talamonte li va etzibar que “una decisió valenta és dir «no a una empresa que treballa en paradisos fiscals». Per la seua part, Pueyo va denunciar que el deute de Lleida “triplica la mitjana catalana”, cosa que Palau va corroborar, alhora que va recordar que cada lleidatà naix “amb 1.100 euros de deute sota el braç”. Ribes, que assumia com a propi el govern actual de la Paeria, va recordar que “Lleida no té el turisme de Girona ni les empreses de Tarragona”, per la qual cosa no es recapta tant i l’IBI ha de ser més car. Talamonte va considerar que si l’IBI “es normalitzés” els lleidatans “guanyarien entre 3 i 4 milions d’euros”. La percepció de la seguretat ciutadana va encendre el debat. Xavi Palau, del PP, va ser el que va posar més èmfasi en la necessitat de posar ordre als carrers, amb tolerància zero amb l’okupació, “fer pagar als vàndals els desperfectes”, millorar la il·luminació i augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana. En aquest últim aspecte, va trobar el suport dels rivals, que van coincidir en el fet que falten agents. Això sí, Larrosa va recordar que les competències en matèria de seguretat ciutadana “són dels Mossos d’Esquadra”.

Pueyo, per la seua part, va apel·lar a la seua etapa al capdavant de la delegació del Govern per denunciar que dels deu plans d’emergència de Catalunya, a Lleida n’hi ha “tres de caducats” i “set d’inexistents”. D’altra banda, Postius va lamentar que els veïns de l’Horta se sentin insegurs i va demanar “videovigilància” perquè “s’ha demostrat efectiva”, al contrari que els agents cívics, segons el parer d’Ángeles Ribes, que va reivindicar “càmeres personals” per als agents de la Urbana “pel seu bé i el dels veïns”. Rosa Peñafiel va dir que “hauríem d’estar sempre en campanya” perquè el carril bici fos una realitat. Pueyo va recordar que és “qüestió de supervivència” reduir les emissions de CO2. Palau va demanar “menys zona blava i més pàrquings dissuasius”, així com més freqüència de busos al tanatori i una línia nocturna al centre. Larrosa es va afegir al que va denominar “revolució verda” i va recordar que s’han fet boscos urbans i s’ha renovat la flota d’autobusos amb models híbrids.

Postius va lamentar que els busos donin mal servei els caps de setmana i tant Talamonte com el líder de JxCat van reivindicar una “brigada de manteniment”. En matèria de Cultura, Larrosa va treure pit amb la candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat. Postius va demanar “un canvi de mentalitat atrevit” en el qual les institucions siguin “al costat dels creadors, les entitats i els emprenedors”. Ribes va lamentar que el Magical “estigui infrautilitzat” i Pueyo va reivindicar l’herència de Jaume Magre, així com fer coses senzilles però importants com “reposar la llança d’Indíbil i Mandoni”. Peñafiel, al seu torn, va demanar recuperar la gestió de la Llotja, i va reivindicar “l’esperit dels 90”. Demà s’escriurà el capítol final d’aquesta història.