El resultat més obert a Lleida

La ciutat de Lleida viurà avui les eleccions municipals de resultat més incert des de la restauració de la democràcia. El 1979, el PSC va aconseguir la victòria amb 9 regidors davant els 8 d’UCD. Des d’aleshores, cada quatre anys la principal incògnita era si els socialistes obtindrien majoria absoluta o necessitarien socis per governar. L’efímer pacte que els va deixar sense l’alcaldia el 1987 va ser una sorpresa, que quatre anys després es va corregir amb una nova majoria absoluta. El 2015, es donava gairebé per fet que el PSC perdria la majoria absoluta, però la magnitud de la seua caiguda, fins a quedar-se només amb 8 edils, va ser també una sorpresa. Àngel Ros va conservar l’alcaldia pels pèls, però la va deixar l’estiu passat al ser nomenat ambaixador a Andorra. El va succeir Fèlix Larrosa, que per primera vegada és cap de llista. Tal com estan les coses, repetir com a partit més votat no seria un mal resultat per a ell. ERC arriba a la cita electoral, amb Miquel Pueyo com a alcaldable, després d’haver estat la formació més votada a la ciutat i amb gran diferència a les generals de l’abril. Esquerra també es disputa l’hegemonia en l’independentisme amb Junts per Catalunya, en què el número 1, Toni Postius, que fa 4 anys va ser alcaldable per CiU, confia a beneficiar-se de l’efecte Puigdemont al coincidir aquests comicis amb els europeus. També s’haurà de veure quins pactes postelectorals són més viables, perquè hi ha pocs dubtes que si els partits independentistes sumen els 14 edils que donen la majoria absoluta, hi haurà canvi de govern encara que el PSC sigui el més votat. I en aquest punt caldrà veure quins suports són possibles de la Crida-CUP de Rosa Peñafiel; Primàries de Jordi Pou; el Comú de Sergi Talamonte i, al bàndol constitucionalista, Cs, amb Ángeles Ribes i el PP, amb Xavi Palau.