PERFIL | Miquel Pueyo. L'home tranquil que combina política, docència i obres d'assaig

“Sorprenentment, est ic molt tranquil”, afirmava aquest dilluns Pueyo. I és que la tranquil·litat potser és una de les seues senyes d’identitat. Una altra és la seua capacitat des de fa més de tres dècades per entrar i sortir de la primera línia política i combinar aquesta activitat amb les seues facetes com a professor de la Universitat de Lleida i escriptor del gènere d’assaig. Amb aquesta última es va donar a conèixer el 1984 al guanyar el premi Xarxa amb Ni blancs ni negres, però espanyols. El prestigi adquirit li va valer per accedir a finals del 1986 al seu primer càrrec públic, director de l’IEI, lloc que va deixar a mitjans del 1988 després de ser elegit diputat al Parlament per ERC. Va ser reelegit el 1992 i el 1995 va tornar a la UdL. El 2004, amb el tripartit a la Generalitat, va tornar a la política, primer com a director general de Planificació Lingüística, després com a secretari de Política Lingüística i finalment com a delegat del Govern a Lleida. El 2011 es va reincorporar a la UdL i ara, amb 61 anys i dos filles de poca edat, arriba a l’alcaldia havent sortit indemne de totes les lluites fratricides a ERC i havent sumat diversos premis literaris.