TRÀNSIT TRIBUNALS
La firma dels radars reactiva la demanda contra la Paeria per no validar milers de multes
Diu que són el 90% i demana 9 € per cada una, per la qual cosa l’import seria de diversos milions || Demana una altra compensació pel cotxe radar no utilitzat i per sancions no imposades de semàfors amb càmera
Imatge d’arxiu del radar de l’avinguda Miquel Batllori.
L’UTE Mobilitat Lleida (format per les empreses Sice i Benito Arnó), que fins al febrer passat era la concessionària dels radars i semàfors amb càmera, ha reactivat el recurs contenciós administratiu que va presentar el 2016 contra la Paeria, en el qual reclama una compensació per centenars de milers de multes no imposades al llarg de la vigència de la concessió a vehicles que circulaven a més de 50 quilòmetres per hora però a menys de 65, ja que l’ajuntament només les tramitava a partir d’aquesta última velocitat. Tal com va publicar aquest diari, l’empresa va deixar en suspens la via judicial després que la Paeria abaixés a finals del 2017 a 60 quilòmetres per hora la velocitat a partir de la qual multaven els radars, a l’espera d’assolir un acord amistós que no s’ha materialitzat. Segons la informació facilitada per fonts judicials, Sice-Arnó va reactivar el recurs a començaments d’aquest mes, quan quedaven menys de dos setmanes perquè vencés el termini per fer-ho, ja que en cas contrari hauria prescrit.
El recurs té com a punt principal el fet que la Paeria fixés des d’agost del 2014 i fins a finals del 2017 el límit mínim de 65 quilòmetres per hora per multar. L’escrit de demanda argumenta que aquesta decisió és nul·la de ple dret perquè vulnera la normativa vigent en matèria de trànsit, que fixa la velocitat màxima a les vies urbanes als 50 per hora. En aquest sentit, remarca que la mateixa ordenança municipal de circulació i el quadre de multes de la Guàrdia Urbana expliciten aquesta obligació. A més, i tal com ha sostingut al llarg de la concessió, afirma que va ser la Paeria la que va decidir unilateralment fixar aquest límit de 65 per hora, sense que l’empresa ho acceptés ni tan sols de forma tàcita, quan el plec de clàusules indicava que s’havia de pactar entre les dos parts.
El nou govern municipal hereta ara aquest conflicte que s’arrossega des de fa quatre anys
El recurs estima que l’ajuntament va deixar de validar entorn del 90% de les multes que s’haurien d’haver imposat a partir dels 50 per hora, per la qual cosa el nombre es podria acostar a les 300.000. Demana al jutge que condemni la Paeria a compensar l’empresa d’acord amb el previst a les clàusules del contracte, 9 euros per cada una; així, només per aquest concepte, l’import seria proper als 3 milions. Però és que el recurs també reclama una altra compensació per no haver utilitzat el cotxe radar que l’UTE va aportar a la concessió i que, a excepció de dies puntuals, mai va entrar en servei, així com una altra per les infraccions captades pels semàfors amb càmera i no tramitades, que estima en un 20% del total. En cap cas sol·licita una quantitat concreta, sinó que indica que s’haurà de calcular en l’execució de sentència.
La concessió es va extingir el febrer passat, després d’una pròrroga de sis mesos. Ara, serà el nou govern municipal el que hereti aquest conflicte no resolt durant l’alcaldia d’Àngel Ros ni durant l’etapa final de Fèlix Larrosa.
