Miquel Pueyo: «Hi haurà una comissió de l'1-O per aclarir fets i condemnar la violència»

Prefereix un bipartit amb Junts per Catalunya o un tripartit amb el Comú?

El meu compromís és constituir un govern per al canvi amb valors republicans i compromès amb la defensa de les llibertats. Aquest hauria de ser un govern estable, transparent i lleial amb la voluntat expressada per l’electorat. Estic segur que ERC, JxCat i el Comú són conscients de la seua responsabilitat en aquest moment històric i, sigui quina sigui la fórmula, la farem funcionar bé.

Està disposat a donar la primera tinença d’alcaldia a Junts per Catalunya?

D’entrada, parlem de valors, programa, model organitzatiu i prioritats. La decisió sobre els càrrecs és secundària. L’estructura de govern dependrà dels pactes. És obvi que Esquerra ha guanyat les eleccions i que per a nosaltres les qüestions de gènere també són importants.

Creu que serà possible tenir tancat el pacte de govern el dia 15 o caldrà esperar més?

Podem tenir raonablement orientat un pacte cap al dia 15, però no fixo cap data.

Considera que s’han de mantenir o reduir els càrrecs de confiança i les dedicacions exclusives dels regidors?

Ara no puc manifestar cap opinió raonada ni objectiva. Les dedicacions exclusives i els càrrecs de confiança estan limitats per la normativa; buscarem la màxima eficàcia. El que convé és que els càrrecs siguin ocupats per persones seleccionades per competència i capacitat, sense favoritismes.

Un dels grans assumptes que s’han d’afrontar és el nou POUM. És partidari de derogar l’aprovació inicial, refer-lo i recuperar mentrestant la plena vigència del del 1995 o creu que l’expedient actual pot servir de base per a l’aprovació final?

El POUM es va intentar aprovar sense el consens necessari. No hi ha una fórmula única per resoldre la situació actual i cal buscar la més òptima per conjugar l’acord al nou POUM amb l’agilitat que requereix el desenvolupament dels projectes de ciutat.

Tant ERC com JxCat i el Comú s’han oposat frontalment a Torre Salses. Es pot donar per mort l’actual projecte comercial o es podria tirar endavant si s’hi introdueixen canvis?

Com vostè diu, els tres actors que esmenta ens hem manifestat contraris a aquest projecte pel mateix model comercial que suposava, igual que altres projectes.

Pel que fa al pla comercial de Carrefour al peu de l’antiga N-II, quina és la seua posició?

L’ajuntament anterior ha arribat a tenir fins a quatre projectes comercials sobre la taula, cosa que simultàniament sembla inviable. Tenim clar el model comercial de proximitat, integrat a la trama urbana. Una vegada definida l’estratègia comercial, d’acord amb les associacions comercials i empresarials locals, podrem determinar com complementar la nostra aposta principal, que és el pla de l’estació.

Vostè va firmar un compromís per municipalitzar el servei de l’aigua. Considera que es pot materialitzar a curt termini? Quins canvis veu viable introduir aquest mandat?

El compromís que vam firmar expressa que treballarem per implementar un model de gestió pública, que aplicarem una política de sostenibilitat en el cicle de l’aigua i que crearem un espai de concertació social sobre aquest bé col·lectiu. El termini de recuperació de la gestió depèn del compliment dels contractes firmats. El que sí que podem fer és millorar els sistemes de control en relació amb la gestió de l’empresa concessionària, que ens permetrà millorar el servei i probablement reduir el cost.

Hi ha un concurs per a la concessió de la zona blava que està aturat per un recurs davant del tribunal de contractes públics. Una vegada resolt, seguirà endavant o vol municipalitzar el servei? Esquerra Republicana ho va acordar amb l’anterior govern, però aquest no ho va fer.

El nostre objectiu és anar recuperant la gestió pública dels serveis en la mesura que signifiqui una millora de la qualitat i un estalvi de recursos.

JxCat i el Comú veuen amb bons ulls que l’EMU entri en concurs de creditors perquè la Paeria deixi de suportar el seu deute. Què proposa ERC?

El llast que significa per a les finances municipals el deute de l’EMU ens preocupa molt. La forma òptima de resoldre’l dependrà de les auditories que farem, i valorarem com fer-nos càrrec de deutes que fins i tot podem considerar il·legítims. S’ha de tenir en compte que Lleida necessita una autèntica agència d’habitatge perquè ha estat un dels grans dèficits. Analitzarem diferents opcions, sempre buscant l’equilibri entre l’objectiu de reduir deute i el d’oferir els serveis que la ciutat requereix.

Creu que el pla Mariola 20.000 és un projecte aprofitable?

La Mariola necessita una intervenció integral, que és molt mes que el pla Mariola 20.000, que intervé en 20.000 metres quadrats quan el barri en té uns 140.000. S’ha d’anar més enllà de la demolició o rehabilitació de cases i treballar de manera global les qüestions socials, formatives, de treball, de convivència o d’interrelació amb la ciutat. El nostre pla és treballar de forma extensa i contínua en el temps per aconseguir el que volem per a tot Lleida: igualtat d’oportunitats i un entorn digne per viure.

Veu possible abaixar l’IBI com reclama el Comú?

Nosaltres ho plantegem en termes de progressivitat fiscal, la qual cosa significa que la fiscalitat ha d’anar lligada a perfils de renda i a compromisos mediambientals, segons els casos. Recordem que un dels objectius d’aquest mandat serà reduir el deute per guanyar capacitat d’inversió.

Com s’implicarà la Paeria en la qüestió catalana? S’ha de portar davant de la justícia els responsables de les càrregues de l’1 d’octubre? D’altra banda, ha començat a definir la seua posició sobre si s’han de penjar pancartes a la Paeria i entrar a l’AMI? Utilitzarà exclusivament els serveis de l’Agència Tributària Catalana?

La nostra col·laboració amb l’Agència Tributària de Catalunya s’intensificarà, per exemple per simplificar l’aplicació de la progressivitat de taxes o de la fiscalitat en general. Es tracta que la ciutadania pugui accedir a aquest dret de forma fàcil i que l’administració estalviï recursos de gestió. També m’he compromès que durant els primers cent dies de govern la Paeria crearà la comissió de memòria de l’1 d’octubre per aclarir els fets, condemnar la violència policial i rendir memòria col·lectiva. El nostre compromís amb el país i els drets i llibertats és inequívoc i va de la mà amb els valors republicans. Farem front comú a la repressió de l’Estat.

Vostè ha insistit que representa el canvi honest. En què ho notaran els ciutadans?

Volem situar la ciutadania en el centre de la governança i de les polítiques socials, treballar per a la igualtat entre dones i homes, fer de la justícia social el nostre principi orientador, que l’educació sigui la principal eina de transformació social i gestionar el model urbanístic des de la responsabilitat. Ho notaran en el fons i les formes del govern.