Dos dècades dels Mossos d'Esquadra a Lleida, un model per a Catalunya

Aquest any se’n compleixen vint del desplegament integral dels Mossos d’Esquadra a Lleida. El traspàs de competències de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es va formalitzar el 31 d’octubre del 1999 amb la inauguració de la comissaria de la capital del Segrià. Dos dècades després, quatre dels comandaments actuals del cos a Lleida, que en aquell moment també ocupaven càrrecs de responsabilitat, afirmen a SEGRE que l’experiència a Ponent va ser “un banc de proves” i “un model” per al desplegament integral dels Mossos d’Esquadra a la resta de Catalunya, que no es va completar fins al 2008 a les regions policials del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Val a assenyalar que les comarques de Lleida estan dividides en dos regions: Ponent (Segrià, Noguera, Urgell, Segarra, Pla d’Urgell, les Garrigues) i Pirineu Occidental (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell i Cerdanya). El Solsonès forma part de la Regió Central, amb seu a Manresa.

En dos dècades, s’ha passat de gairebé un centenar de víctimes a l’any a menys de la meitat L’experiència prèvia en altres zones dels agents, la gran majoria lleidatans, va ser fonamental

“La gran majoria d’agents teníem experiència prèvia en llocs com Ripoll o Osona, però allò era tornar a treballar amb competències plenes a casa nostra, això va ser el gran fet diferencial”, explica l’actual comissari i cap la Regió Policial de Ponent, Xavier Monclús. Ell va ser el primer cap de l’Àrea Policial Bàsica (ABP) Segrià-Garrigues-Pla d’Urgell i recorda que “un dels aspectes més positius era el coneixement del territori per part dels agents, ja que al voltant del 80% eren originaris de les comarques de Lleida. La il·lusió era màxima”.

Un dels grans reptes era el de vetllar per la seguretat de la capital del Segrià, que llavors comptava amb més de 112.000 habitants. Els Mossos només tenien l’experiència de Girona com a gran ciutat, però amb uns 40.000 ciutadans menys. “Lleida és la capital de referència de la Catalunya interior amb gran entorn rural i era un gran desafiament”, recorda Monclús. Per la seua part, Roderic Moreno afegeix que “cal tenir en compte que tot estava per fer, no hi havia models a copiar, vam implantar molts dels recursos i mètodes abans que ningú”. L’any 99, Moreno era el subcap de l’ABP. L’inspector Benedicte Castilla explica que “vam dividir la ciutat de Lleida en sectors juntament amb la Guàrdia Urbana, amb la qual hi va haver una gran coordinació”. Precisament aquesta col·laboració “va ser un model que es va aplicar en el desplegament posterior a l’àrea metropolitana de Barcelona”, afegeix Monclús. En investigació, per exemple, van treballar colze a colze amb la Policia Nacional un any per fer la transició, que el comissari afirma que “també es va repetir posteriorment a la resta de Catalunya”. Una altra de les competències que van assumir va ser el control de trànsit. L’actual cap d’aquesta unitat a Ponent, l’inspector Jordi Batista, afirma que “era una gran responsabilitat i va ser difícil”. Fa dos dècades, a la província es registraven gairebé un centenar de morts d’accident de trànsit a l’any pels 40 de mitjana que es donen actualment. “Un agost hi va haver quinze morts, va ser terrible”, afegeix Batista. També van innovar. Els Mossos van ser, per exemple, la primera policia a Espanya a fer controls de drogues.

El desplegament va generar expectació entre la ciutadania. “Ens miraven amb lupa”, afirmen. Els comandaments posen d’exemple, com a gran prova de foc, la resolució del primer crim en el qual van treballar. Es va produir el març del 2000, tot just uns mesos després de la seua arribada a Lleida. La víctima era el jubilat Llorenç Solbes i van detenir Albert Calderó, que va ser condemnat a 30 anys de presó. “Inicialment va ser una desaparició. La víctima estava enterrada en calç viva”, assegura l’inspector Moreno. En ordre públic, el treball va ser complex. “Recordo un any en què es van ajuntar Aplec del Caragol i un partit Lleida-Atlètic de Madrid, que portava aficionats radicals”, comenta Castilla. A nivell judicial hi va haver canvis com les diligències en català o l’aplicació de nous protocols i, encara que es van registrar reticències, asseguren que el resultat va ser positiu amb escreix.