La ciència i la tecnologia, peces clau en la investigació criminal

La contínua evolució en ciència i tecnologia ha sigut fonamental en la investigació criminal. Els Mossos van aplicar algunes metodologies d’aquestes característiques per primera vegada a Lleida. A tècniques ja conegudes com són les empremtes dactilars o l’ADN en van afegir altres de curioses com els otogrames (l’empremta de l’orella). L’any 2000, van utilitzar aquest curiós sistema d’identificació per desarticular una banda a què van atribuir assalts en vuitanta pisos de la província. Així, un dels integrants de la banda va ser identificat perquè va deixar l’empremta del seu pavelló auditiu en una porta d’un domicili a què havia enganxat l’oïda per saber si hi havia algú a dins. Un altre dels casos estrella va ser la detenció de Serafí Cervilla, que va assassinar la seua nòvia a Cervera. El motllo de la seua dentadura es corresponia amb una mossegada que presentava la víctima al pit. Va ser una prova clau per considerar-lo culpable i condemnar-lo a 30 anys de presó.

Un altre dels crims que van causar un gran impacte social va ser el de María Isabel Bascuñana, una estudiant de la Universitat de Lleida assassinada el 2004. Una setmana després, els Mossos van detenir Gilberto Antonio Chamba Jaramillo, conegut com el Monstre de Machala, que anteriomente havia matat vuit dones a l’Equador. Quan el van arrestar ja tenia els bitllets d’avió per fugir. “Va ser un cas que em va marcar”, explica Roderic Moreno, que en aquell moment era el cap d’investigació. En canvi, lamenta no haver pogut resoldre un altre crim, el d’Isaac Martínez, un veí de Cappont que va ser tirotejat quan sortia amb el cotxe del pàrquing de la seua casa el 2006. Moreno recorda que fa dos dècades a les comarques de Ponent hi havia una mitjana d’uns cinc homicidis anuals.

Es va detectar per primera vegada a Catalunya l’estafa dels bitllets fumats o la clonació de targetes

En aquest sentit, la tecnologia també és una gran aliada dels Mossos. Un exemple és el rastreig dels telèfons mòbils, que permeten la geolocalització. En molts casos és una prova que acaba sent fonamental per obtenir una sentència condemnatòria. És el cas del jove condemnat a 14 anys de presó per violar una dona el 2014 a Mollerussa. Es va ubicar el seu telèfon a la zona a l’hora en la qual van atacar la víctima.

A Lleida es va detectar per primera vegada a Catalunya l’estafa dels bitllets fumats o de l’skimming, el robatori d’informació de targetes de crèdit per després clonar-les gràcies a un minilector de targetes i la col·locació de càmeres en caixers per aconseguir el número secret dels usuaris.