Una selectivitat unificada?

Les proves d’accés a la universitat començaran dimecres a Catalunya (són els dies 12, 13 i 14) en ple debat sobre la idoneïtat de mantenir l’actual model en què cada autonomia desenvolupa la seua pròpia selectivitat (en dates diferents) o bé unificar-la amb exàmens idèntics a tot l’Estat. Les queixes d’alumnes de València sobre la dificultat de l’examen de Matemàtiques II han alimentat aquesta polèmica i una petició a la plataforma Change.org per reclamar una solució ja ha recollidt més de 42.000 firmes.

El coordinador de la selectivitat a Lleida, Xavier Carrera, va defensar que l’actual sistema “funciona bé”. Va apuntar que unes proves úniques no “el farien millorar” i serien “logísticament molt més complexes”. “Podrien introduir elements que farien trontollar el sistema perquè existeixen variacions de currículum a les autonomies amb llengua específiques”, va argumentar. A més, va recordar que malgrat que cada comunitat port a terme les seues pròpies proves, els resultats s’accepten en totes perquè “el districte únic universitari ja funciona”.

Per la seua part, Jesús Castillo, director de l’institut Guindàvols i amb una llarga trajectòria com a corrector de selectivitat, també va defensar les actuals proves. “Amb un sol procés que es fa en tres dies s’aconsegueixen dos objectius: homologar el sistema, ja que hi ha centres que aproven més els seus alumnes i d’altres menys, per la qual cosa ajusta aquesta desigualtat, i ordenar l’accés a totes les universitats públiques catalanes”, va manifestar. Va afegir que “si no es fes així cada universitat o fins i tot cada facultat tindria el seu propi sistema d’accés”.

Aquest debat se suma a les ja tradicionals crítiques d’alumnes pel fet de jugar-se el seu futur acadèmic en aquests exàmens, que d’altra banda solen aprovar més del 95 per cent.

Tanmateix, coincideixen que la “clau” està en la constància, organització i esforç durant tot segon de Batxillerat i no a estudiar només els últims dies”. La majoria d’ells repassa a casa, encara que l’Ariadna demana “sales d’estudi per als de Batxillerat, que a Lleida no n’hi ha”. Expliquen que hi ha dies en què estan més nerviosos que d’altres i algunes nits dormen millor que d’altres i el que tenen clar és que “l’últim dia sortirem de festa”.

Veuen difícil l’examen d’Història, “en el qual hi ha molt temari”, temen pel de Matemàtiques, “perquè la professora ha estat de baixa” i denuncien que una hora i mitja “per a Llatí i Història és poc temps”. Però creuen que Català els anirà molt bé “perquè l’hem treballat molt durant tot el curs” i afirmen que “anem bé de faltes d’ortografia”. D’altres, com l’Àlex i l’Ariadna, critiquen el model. “Sembla una competició, haurien de fer-se proves específiques depenent del que volem estudiar”, assenyalen. I és que tots tenen clar quina carrera faran.

Per evitar que hi hagi filtracions, es dipositen a les comissaries fins que hores abans de l’inici de la selectivitat un servei de distribució els recull i els porta a les seus on hi ha els tribunals.

Així mateix, els estudiants que no poden presentar-s’hi per malaltia, retard en el transport públic, accident de trànsit o defunció d’un familiar pròxim, tenen l’oportunitat de fer-ho una setmana més tard al denominat tribunal d’incidències.

Per la seua part, l’Arnau opina que “al final la selectivitat és una prova dels coneixements de les diferents matèries, si tens un bon nivell de Batxillerat no has de tenir problemes”.

Ara bé, tant ell com els seus companys es queixen de forma unànime que “el temari d’Història és excessiu”. De fet, són diversos alumnes que afirmen que estan dedicant a aquesta assignatura la major part del temps que passen estudiant. La Neus també adverteix que “t’ho jugues tot en un examen i pot ser que aquell dia et vagi malament”.

Tots van a classes de repàs a l’institut i la majoria prefereix estudiar en un biblioteca que no pas a casa. “Allà tothom està concentrat i en silenci i això t’obliga a treballar, en canvi a casa tens moltes distraccions”, diuen la Maria i el Pau. Tots ells tenen clar quina carrera volen cursar, menys la Sandra, que dubta entre Educació o un grau d’idiomes.