«Aquestes torres poden ser per a Lleida les de la Vila Olímpica»

Vostè és autor d’edificis coneguts de la ciutat com l’Auditori, l’Escola Oficial d’Idiomes o la residència d’estudiants de la UdL. Què suposa per a vostè ser l’arquitecte de les torres de la Llotja?

És un autèntic orgull. Sempre m’havia sentit de Barcelona, que és on vaig acabar el Batxillerat, fins que vaig començar a tenir relacions professionals amb Lleida i a poc a poc m’he anat sentint més d’aquesta ciutat i la visito sempre que puc.

Seran les Torres del Cel el seu últim projecte a la ciutat?

Segurament, serà un dels últims de la meua carrera professional.

Què creu que aportaran les torres a l’arquitectura de la ciutat?

L’important és que no volen estar al servei de les modes i que d’aquí a sis anys estiguin desfasades. L’arquitectura va últimament molt subjecta a les modes i és un error. Aquest projecte està fet amb la voluntat de la permanència. És una responsabilitat enorme fer aquests edificis, perquè formaran part del paisatge urbà de la ciutat durant molts anys.

És un projecte que ara s’està materialitzant després de deu anys paralitzat. Va arribar a pensar que no es faria?

En molts moments ho vaig pensar, i creia que era una ocasió perduda per a la ciutat, perquè era una obra que li anava molt bé.

Quins seran els seus elements característics?

Aquests dos edificis poden significar per a Lleida el que van ser en el seu moment les torres de la Vila Olímpica de Barcelona. Formaran part de l’skyline de la ciutat i dialogaran amb la Seu Vella i la resta de Lleida.

Com creu que encaixaran les torres amb el conjunt de Pardinyes?

El barri s’està transformant i molt bé. És nou i residencial i les torres poden dialogar perfectament amb la resta del barri. L’espai que quedarà entre la Llotja i les torres serà públic i estarà molt vinculat a la resta de Pardinyes.

Com serà aquest espai?

Serà una zona de pas i pública. Hi haurà zones verdes i algunes pèrgoles per protegir del sol, i la seua pavimentació lligarà la Llotja amb les torres. També voldríem que aquest espai s’integrés d’alguna forma amb el riu, ja que en aquest tram està una mica apartada de la ciutat.

Per què creu que no s’ha apostat pels edificis alts a la ciutat de Lleida?

Perquè hi ha terreny. Si vas a Manhattan has de construir cap a dalt perquè no es pot expandir més. No obstant, crec que la ciutat amb altures, compacta, és molt interessant, perquè és on es produeixen les relacions entre les persones i el mestissatge. És molt democràtic, mentre que els barris residencials plans no tenen vida i no hi ha aquest mestissatge.

És més integradora la construcció vertical i compacta?

Sí, però sense exagerar. L’habitatge és com un xiclet, es pot posar en qualsevol lloc. Una de les grans aportacions de la ciutat compacta és que aquest espai públic de planta baixa estigui relacionat amb l’habitatge. La democratització de l’espai urbà és molt necessari.

El projecte de les torres ha passat per molts processos i també per un canvi de disseny. És millor l’anterior o l’actual?

L’arquitectura necessita temps i reflexió, és fer una cosa que durarà 200 anys i un bé de primera necessitat per al confort interior i exterior de les persones. Que hagin passat tants anys és molt bo per reflexionar i depurar, perquè és molt fàcil de posar però molt difícil de treure. Ara les torres tenen tots els valors que volíem que tinguessin.

El disseny actual és més barat que l’original?

Sí, segur. La bona arquitectura és aquella que amb molt poc diu molt i les torres seran d’un sol material, sense comptar el vidre. Serà un material metàl·lic, que tindrà ombres, canviarà a mesura que avanci el dia i l’any, canviarà en funció de si fa sol o no, si plou o no, i es relacionarà amb la ciutat i el cel. Això és una depuració i una reflexió que sense paciència i temps seria molt difícil d’aconseguir.

Què més pot explicar-nos del disseny dels habitatges?

No tindran res a veure amb els convencionals. Estan basats en una estructura de pis americana i totes les estances donaran a una gran terrassa. Hi haurà un passadís d’accés als habitatges que provocarà que quan surtis de l’ascensor puguis veure tota la ciutat abans d’entrar a casa teua. El que serà únic és que tots els habitatges estaran encarats a la terrassa, que recorrerà tot el pis, la qual cosa els farà uns habitatges únics.

De quina de les seues obres fetes a Lleida creu que se sent més orgullós?

L’Auditori, ja que és el primer encàrrec que vam rebre. No n’havia fet mai cap i l’alcalde Siurana em va dir “a veure si així apreneu a fer-ho”, i ens va quedar molt bé, la veritat.