Pueyo: “Seré l'alcalde de tots”

Miquel Pueyo va fer ahir història al convertir-se en el primer alcalde republicà de la ciutat de Lleida des d’abans de la Guerra Civil. Va ser investit per majoria absoluta amb els 7 vots d’ERC, 6 Junts per Catalunya Lleida (amb qui també formarà govern) i 2 del Comú (que ahir no va aclarir si s’hi sumarà o no). Després de rebre la vara d’alcalde de mans d’Elena Ferré (Comú), l’edil més jove, i prometre el càrrec “per imperatiu legal”, Pueyo va afirmar que té “la responsabilitat de ser l’alcalde de tots els lleidatans, siguin quines siguin les seues opinions, creences o orígens” i va subratllar que governarà “des de la centralitat política, però en la defensa dels drets i llibertats de tothom”. Va remarcar que la seua etapa d’alcalde coincideix amb “mesos incerts” per l’espera de la sentència del judici del procés, i va anunciar que, una vegada es constitueixi el govern (que confia que sigui tripartit), “plantejarem en el ple l’adopció de mesures relacionades amb la situació de les persones encausades, empresonades o exiliades per motius polítics, així com la creació d’una comissió extraordinària per establir una narració objectiva dels fets de l’1-O i per donar suport a les víctimes de la violència que va patir la gent que va vèncer la por i va anar a votar”. “No actuarem subreptíciament ni de forma improvisada, serenament portarem aquest debat al ple perquè es pronunciï”, va explicar, i va argumentar que “ho farem perquè no existeix un espai públic despolititzat, perquè quan s’expulsen d’aquest espai les idees no queda un espai neutral, sinó que preval l’statu quo dominant”. “Excepte les que incitin a la violència i a l’odi, totes les idees tenen dret a ser expressades en l’àmbit públic”, va rubricar. Va advertir que el “suflé del suport a la independència no s’evaporarà màgicament” ni tampoc els catalans que només se senten espanyols, i va apostar per “tornar a la política, el diàleg i la negociació”.

Els edils d’ERC van prometre el càrrec “per imperatiu legal” i “per la república” i els del JxCat, pel “mandat de l’1-O”, seguint la consigna de l’Associació de Municipis per la Independència. Els del Partit Popular i una de Cs van jurar el càrrec. Al ple van assistir autoritats com el president del Parlament, Roger Torrent, l’expresident Ernest Benach i el conseller d’Educació, Josep Bargalló.