Amb la mort als talons

Fa quatre anys, un professor de la Universitat de Granada va enviar un correu peculiar a la família de Claudia Pubill Quintillà, alumna de l’institut Guindàvols. Es tractava d’un enregistrament d’una hora i mitja d’un exiliat republicà de Purroy de la Solana (a la Ribagorça oscenca), Miguel Quintillà Zanuy, on explica les seues vivències durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. “Quan el vam escoltar amb la meua família vam al·lucinar, era un relat de pel·lícula”, explica la Clàudia.

Al correu, aquest professor de Granada preguntava si tenien alguna relació familiar amb ell, pel cognom Quintillà. “Efectivament, vam descobrir que va ser un oncle del meu avi matern”, assenyala Clàudia, que des del 2015 es va dedicar a investigar i a recopilar la seua història. Miguel Quintillà va gravar la cinta fa una dècada, quan ja tenia 101 anys, poc abans de morir.

La gravació dura una hora i mitja però està tallada i la Clàudia ha pogut acabar la història amb arxius

“Amb un to irònic i com si es tractés d’una història de ficció, inicia el relat explicant que l’any 1936 fuig de Purroy fins a Tremp després de ser acusat d’actes violents. Una vegada allà s’incorpora a les tropes republicanes i lluita a les batalles de Vilanova de la Barca i la de l’Ebre. Després d’estar als hospitals de guerra de Sitges i Barcelona, els franquistes el porten presoner a un camp de concentració d’Horta, a Barcelona, i és obligat a fer treballs forçats. Tanmateix, aconsegueix escapar a França, però torna a ser detingut i el porten a un altre camp de concentració, on decideix allistar-se a l’exèrcit francès. Més tard, aconsegueix viatjar fins a Gran Bretanya on s’uneix a les tropes angleses a l’Spanish Company Number One (voluntaris espanyols republicans) fins al 1946. Després d’acabar la Segona Guerra Mundial “decideix quedar-se a Londres i no és fins al 1977 amb la llei d’amnistia quan torna a Espanya, on s’estableix a Granada”, relata la Clàudia, que explica que “l’enregistrament està tallat, però he pogut conèixer tota la història indagant pels arxius històrics d’Espanya, França i la Gran Bretanya”. La Clàudia agraeix haver conegut aquesta història d’un avantpassat “i el que jo volia era deixar constància del que va succeir durant la guerra”.

La recopilació va acabar sent el seu treball d’investigació de Batxillerat, Con la muerte en los talones. Crónica de una fuga y dos guerras, que ha rebut un premi del ministeri de Ciència (vegeu el desglossament).

Dos estudiants del Màrius, entre els quaranta millors estatalsEl treball històric de Clàudia Pubill li ha donat un dels primers premis, dotat amb 4.000 euros, del XXXI Congrés Joves Investigadors organitzat pel ministeri de Ciència. En el certamen es van presentar un total de 312 estudiants de tot l’Estat, dels quals se’n van seleccionar quaranta. A més de la Clàudia, també hi van anar Itziar Larumbe, alumna de Batxillerat al Màrius Torres, i Carla Vadillo, exalumna del centre i ara a la UdL. Pels seus treballs, sobre el musclo zebra i la poeta lleidatana Celia Viñas van ser guardonades amb 1.000 euros cadascuna. Dels quaranta finalistes, només tres aniran al setembre a Sofia a l’EUCYS, el European Union Contest for Young Scientists, concurs de la Unió Europea per a joves científics, i una de les quals és la Clàudia. “És una gran oportunitat per conèixer altres treballs molt interessants”, afirma l’alumna del Guindàvols.