El llaç groc ja llu a la Paeria

Passaven pocs minuts de les dotze del migdia quan tres persones van sortir al balcó de la Paeria carregant una pancarta, cel·lo i desenes de brides. En poc més de dos minuts la pancarta ja lluia a l’avinguda de Blondel demanant “Llibertat presos polítics i exiliats” en català i en anglès al costat d’un llaç groc. A aquesta pancarta se li va sumar també un llaç groc a la façana de la plaça Paeria que el govern va col·locar a mitja tarda, coincidint amb la ja tradicional quedada dels Cantaires de Ponent.

Així mateix, va al·legar que ells no creuen que “l’espai públic sigui neutral, ja que és l’espai en el qual s’han d’expressar totes les sensibilitats” i que “són milers els ciutadans que creuen que l’empresonament i l’exili no solucionen res i els mostrem així la nostra solidaritat i el compromís de buscar una solució dialogada i política”.

El PSC dubta que l’alcalde pretengui “governar per a tothom” i Cs i PP prendran mesures en aquest sentit

Una opinió que van compartir els seus dos socis de govern i tinents d’alcalde, Toni Postius i Sergi Talamonte. El primer va assegurar que la ciutat feia “un acte de justícia i dignitat que la ciutadania portava temps esperant. Avui és un dia feliç perquè la Paeria, com a segona capital del país, es posiciona en favor dels drets civils i les llibertats nacionals de Catalunya”, va concloure Postius. Per la seua banda, Talamonte va qualificar d’“aberració” el judici del procés i va afegir que “fa molt temps que s’hauria d’haver penjat aquesta pancarta”.

Les reaccions per part dels altres grups no es van fer esperar. El PSC va lamentar “que les primeres decisions del tripartit promoguin gestos simbòlics” i va posar en dubte que Pueyo “tingui la voluntat real de governar per a tothom”. Per la seua part, l’edil de Ciutadans, Ángeles Ribes, va dir a través de les xarxes socials que “anirem a totes les instàncies judicials que facin falta”. El regidor del Partit Popular, Xavi Palau, va anunciar que avui presentaria un informe al secretari general per “saber si aquesta pancarta i el llaç compleixen els principis de neutralitat que es requereix a les administracions” i va demanar que “totes les forces constitucionalistes denunciem aquests fets”.

Paral·lelament, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va dir que ahir va entregar al subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, una bandera espanyola “pel fet de creure sincerament que ja no ens representa”, arran dels fets que van tenir lloc l’1 d’octubre del 2017. Per això, justifiquen l’entrega de la bandera “com una manifestació ferma i pacífica contra l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

Una comissió per tractar els fets de l’1 d’octubre Al ple per aprovar el cartipàs municipal també hi va haver temps per parlar sobre les noves comissions especials, que a les de l’Horta, Transparència i Comptes se’n sumarà una altra per investigar els fets de l’1 d’octubre del 2017. L’equip de govern va assegurar que “la ciutadania es mereix una comissió per tractar el que va passar aquell dia, perquè les forces policials van pegar a la gent”, va al·legar el primer tinent d’alcalde, Toni Postius. Una postura que va xocar amb la portaveu de Cs, Ángeles Ribes, que va criticar que aquesta comissió no tingués cap observació al cartipàs “perquè no saben com es desenvoluparà i només servirà per fer propaganda”. Per la seua part, el regidor del PP, Xavi Palau, va recordar que “les comissions no poden rebatre decisions judicials”.