'Overbooking' en alguns cicles de FP i altres, sense gairebé demanda

La falta de titulats de Formació Professional en cicles d’oficis tradicionals com els d’instal·lació de serveis o fusteria té poques aparences de solucionar-se a curt termini, ja que el número de preinscrits en alguns d’aquests cicles no cobreix ni la meitat de les places que s’ofereixen. En canvi, en altres que estan més de moda, com els de l’àmbit sanitari o el musical, tenen overbooking, fins al punt que en algun la demanda gairebé triplica l’oferta. Així ho constaten les dades facilitades pel delegat d’Educació Carles Vega, que va detallar que el cicle de grau mitjà d’instal·lacions elèctriques automàtiques compta amb només 40 preinscrits quan ofereix 90 places; al de fusteria i moble, només n’hi ha 6 malgrat que l’oferta d’entrada ja és reduïda, amb 15 places; el de grau superior de manteniment electrònic, amb 11 per a 60 places; el de manteniment d’instal·lacions tècniques i fluids, també i grau superior, 11 per a 60; i en el de manteniment electrònic, 7 per a 15.

En canvi, al cicle superior d’imatge per al diagnòstic i medicina nuclear hi ha 60 preinscrits i només 22 places, amb la qual cosa la demanda gairebé triplica l’oferta. Però en termes absoluts, encara sobren més inscrits en cures auxiliars d’infermeria, amb 262 preinscrits per a 180 places. Altres cicles amb gran èxit són el d’activitats fisicoesportives, amb 212 preinscripcions quan ofereix 180 places; el de vídeo i DJ, amb 57 per a 30, gairebé el doble; el de grau superior de condicionament físic, amb 52 per a 30; o el de ramaderia i salut animal, amb 122 per a 80.

Vega va indicar que aquest últim és un dels cicles que molts estudiants cursen amb la idea d’obtenir la titulació de grau superior que els permeti accedir a la universitat, en aquest cas a Veterinària. Va indicar que el mateix passa amb l’especialitat d’electromecànica de vehicles, en què es registra la paradoxa que mentre que les empreses del sector es queixen que hi ha falta de titulats, molts alumnes cursen primer el grau mitjà i després el superior per accedir a una titulació d’enginyeria. Vega va admetre que hi ha un desequilibri entre el que demanda el mercat laboral i la realitat actual de l’FP.

Va considerar que és necessari una actuació concertada “entre el formador i el contractador” i que aquest últim s’impliqui en la formació. En aquest sentit, va posar com a exemple la col·laboració exitosa iniciada el 2005 amb bonÀrea, que aquest curs preveu contractar una vintena de titulats. En aquesta línia, Vega va avançar que vol posar en marxa una taula de planificació en la qual participin les administracions, els representants dels sectors empresarials i els agents socials per analitzar les necessitats a l’entorn territorial i adequar l’oferta formativa.