Correus es reinventa

Tot va començar fa 303 anys, quan el rei Felip V va convertir el servei de correus i missatgeria en una institució més de l’Estat. A partir de llavors, la Societat de Correus i Telègrafs ha hagut d’anar modificant la seua activitat per anar adaptant-se als temps. Fins no fa tant el repartiment de cartes i paquets constituïa el gruix del seu treball, però ara, amb la incorporació de les noves tecnologies, aquesta empresa estatal ha de reinventar-se per oferir nous serveis que compensin la caiguda dels tradicionals.

En aquest sentit, el cap de la xarxa d’oficines de Correus a Lleida, Jordi Molins, recalca quins seran els tres pilars bàsics de Correus per a les pròximes dècades. Un preveu oferir serveis bancaris aprofitant que les entitats d’aquest sector han tancat en els últims anys un gran nombre d’oficines.

“Cada vegada hi ha menys entitats bancàries físiques i des de Correus s’està apostant perquè les seues oficines serveixin per enviar, rebre o gestionar diners a les seues instal·lacions”, diu Molins. Aquesta idea és un dels principals eixos que impulsa la nova direcció de l’entitat. A finals de l’any passat va treure una targeta prepagament que no està vinculada a cap banc i a començaments d’aquest el president de Correus, Juan Manuel Serrano, va detallar que ja estan en converses amb algunes entitats bancàries per oferir aquest servei, especialment a les zones rurals.

En aquest sentit, Molins recalca que “tenim oficines o finestretes a gairebé cada poble de l’Estat, i actualment a la província disposem de 21 sucursals. Llavors, per què no oferir aquesta possibilitat? Creiem que la de fer de banquers és una bona alternativa malgrat ser en un món cada vegada més digitalitzat”, apunta el cap de la xarxa d’oficines de Lleida.

Quant als altres pilars amb què Correus aspira a reinventar-se, la paqueteria tindrà una importància central. “Ens permet competir amb empreses privades, amb l’avantatge que podem aprofitar la xarxa logística que utilitzem amb el servei de correus postals”, assenyala Molins.

“A més, abans, quan enviàvem un paquet, el preu anava en funció del pes, ara no tots els paquets costen igual. D’altra banda, oferim aquest servei a tot el món gràcies a convenis de col·laboració amb empreses estrangeres”, afegeix Molins, que assenyala que la paqueteria s’ha convertit en una de les pedres angulars de Correus en detriment de les cartes i els telegrames. “Tot just rebem una desena de telegrames a l’any”, apunta. El tercer pilar és la digitalització. “Escanejar documents, ja siguin oficials o personals, i enviar-los al destinatari. Així prestem un servei al ciutadà, ja que molta gent no sap escanejar un document”, diu per la seua part la directora de l’oficina de Correus a Lleida, Mercè Boldú.

No obstant, tant Boldú com Molins recalquen que el servei de missatgeria continuarà sent una de les prioritats de l’entitat. “El volum de treball ha descendit notablement, igual que el nombre d’empleats, que a la província és d’uns 700”, afirma Molins, que recorda que als anys vuitanta “vam arribar a repartir 6.000 milions de cartes i paquets a l’any”, tants com persones hi ha a tot el planeta. És per això que la seua aposta és per la innovació mantenint la tradició. “Correus té 300 anys, però encara tenim cabuda i molt a dir”, conclou Molins.

Una plantilla a la baixa i professionalitzada

Arran del descens de les trameses de cartes i l’arribada de les noves tecnologies, Correus ha hagut d’afrontar diverses retallades de plantilla aquests últims anys. “Actualment som uns 700 treballadors a tota la província i Andorra”, assenyala Molins, que recalca que “en les èpoques bones de la dècada dels 80, la plantilla superava àmpliament el miler de treballadors”. No obstant, afirma que la plantilla actual “està més professionalitzada i es dedica exclusivament a Correus”.