Com ha arribat el retaule d'Osca del segle XV al Museu de Lleida?

Tatxo Benet va recordar ahir que “aquest retaule no va poder salvar-lo a començaments del segle XX el bisbe Meseguer”, en una picada d’ull també al procés legítim de creació del Museu Diocesà, embrió del Museu de Lleida. Per això, dimarts es va mostrar molt satisfet que “un segle després hagi emprès el camí de tornada”. Enmig, tota una odissea que va acabar primer amb la peça als Estats Units, en una col·lecció privada a Nova York que, després de la mort de la seua propietària el 1953, es va dispersar.

No es coneix com va aparèixer de nou aquesta obra a Espanya ni quan la va adquirir el propietari que, el 22 de desembre del 2017, la va subhastar a través de la firma online Setdart. El preu de sortida de la licitació era entre els 200.000 i 250.000 euros i el retaule va acabar en mans d’una firma d’antiquaris de Barcelona.

Tatxo Benet, que no va voler revelar quant li va costar comprar-la, va explicar que va ser el conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco qui li va cridar l’atenció sobre l’interès d’aquesta peça, ja que l’artista Pere d’Espallargues va constituir amb Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha el triumvirat més destacat de la pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i Osca. Espallargues també va ser l’autor d’un dels retaules del monestir de Sixena, del qual el MNAC conserva alguns compartiments.

Benet va destacar que “es va informar tant l’Estat com la Diputació General d’Aragó per si volien exercir el dret de retracte i no hi van estar interessats”, per la qual cosa, passats els terminis legals pertinents –amb inclusió de l’obra al catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya i declarar-la “inexportable”–, es presenta ara a Lleida.

El retaule romandrà fins a la tardor a l’Espai 0 del Museu, fins a integrar-lo al remodelat espai de l’exposició que acollia els sepulcres emigrats de Sixena.