Els alumnes de Primària milloren en català i anglès i baixen en castellà i matemàtiques

El nivell de català i anglès dels alumnes de sisè de Primària de Lleida ha millorat en un any 2,3 i 1,5 punts, respectivament, segons indiquen les proves de competències bàsiques. En català s’ha passat d’un 74,5 a un 76,8 i en anglès d’un 78 a un 79,5, en tots dos casos per sobre de la mitjana catalana. Respecte als alumnes de quart d’ESO, el nivell de totes les proves és exactament el mateix que l’any passat i són líders a Catalunya en català, amb un 78,4 i en castellà, amb un 78,8. A més, es mantenen en segona posició en les altres assignatures, amb un 75,4 en anglès, un 69,7 en matemàtiques i amb un 67,2 en la competència cientificotecnològica.

D’altra banda, a Primària han baixat 2,2 punts al mig natural, fins el 69,8, encara que es mantenen segons a la classificació catalana; en matemàtiques han baixat 1,9 punts fins al 78,8 i en castellà han perdut 2,8 punts, fins al 74,7, situant-se en quarta posició.

Arabell i Terraferma s’han unificat com una escola única, però continuen separant per sexes

Cal tenir en compte que el departament d’Educació ha dividit el territori en deu parts per fer la classificació. A Lleida s’han avaluat 4.300 alumnes de sisè de Primària i 3.200 de quart d’ESO.

Balanç a Catalunya

Així mateix, valorant els resultats de tot Catalunya, les competències cientificotecnològiques i les matemàtiques es mantenen com les més baixes a quart de l’ESO, en les quals els millors resultats són en llengües; i en sisè de Primària, medi natural és la més baixa i destaquen els bons resultats d’anglès i matemàtiques.

Els resultats van ser presentats ahir pel secretari de Polítiques Educatives, Carlos Martínez, i el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, que van veure amb satisfacció i tranquil·litat els resultats.

Malgrat això, continuen veient necessaris esforços per millorar en matemàtiques a l’ESO i superar els 70 punts –s’ha situat en 68,2–, un objectiu que no han aconseguit, per la qual cosa s’ha reforçat la formació a professors.

A més, aquest any es va dur a terme una prova pilot per conèixer el nivell d’oralitat en 51 centres i un total de 1.500 alumnes. En concret, s’ha avaluat la competència pragmàtica i sociolingüística i la competència lingüística. Els resultats mostren una puntuació mitjana en competència pragmàtica i sociolingüística de 73,2 punts en català, 73,5 en castellà i 66,1 en llengua anglesa. En el cas de competència lingüística, s’ha obtingut un 72,7 en llengua catalana, 73,9 en castellana i 65,4 en anglesa.

“És inacceptable que hi hagi alumnes que arribin a les quatre de la tarda a casa sense haver menjat un plat en condicions des de la nit anterior”, va afirmar el secretari de Polítiques Educatives, Carlos Martínez, que va afegir que els alumnes dinaran entre les dotze del migdia i les 14.30 hores.

El 2020 es retiraran concerts si se segrega per sexes

El departament d’Educació començarà a retirar a partir del curs 2020-2021 concerts als centres de Primària que segreguin per sexe o cobrin quotes “desproporcionades”. El secretari de Polítiques Educatives, Carlos Martínez, va concretar ahir que el Govern preveu aprovar els decrets d’admissions i concerts el febrer del 2020 i a partir del següent curs, quan cal renovar els concerts a Primària, ja hi haurà centres “que perdran el concert”.

“Existeix la voluntat política que els centres que tenen pràctiques segregadores no estiguin concertats”, va insistir. A Lleida afectaria els col·legis Arabell i Terraferma, que aquest curs passat es van unificar com una escola anomenada Institució Lleida, però mantenen els dos edificis i la separació per sexes. Així mateix, fa un any que tots dos col·legis tenen professorat mixt.

Martínez va afirmar que aquesta retirada serà progressiva perquè s’ha de fer un període de “transitorietat”.

Sobre els centres afectats, va concretar que la comissió de seguiment del Pacte contra la Segregació Escolar del síndic de greuges estudia el preu que hauria de tenir una plaça escolar. A més, va dir que tenen coneixement de centres concertats que cobren 750 euros mensuals a les famílies. En ocasions, “més” que a l’escola privada.

Va explicar que els decrets incorporaran criteris d’equitat i asimetria en el finançament perquè hi ha centres concertats “infrafinançats” i d’altres que no ho estan. Un sistema establirà el finançament segons les necessitats.

Els alumnes de l’institut escola dels Magraners sortiran ‘dinats’

Els alumnes de primer i segon d’ESO de l’institut escola Magraners seguiran uns horaris “saludables” que incloguin el dinar dels alumnes. Aquesta mesura la inclouran 24 nous instituts escola catalans més. Aquesta era una reclamació de la Fundació Bofill i altres agents de l’ensenyament d’eliminar la jornada compactada dels instituts.