Antoni Encinas: «Les institucions sanitàries han de compartir, no competir»

Vostè va assumir la gerència del SEM l’octubre passat. Quin balanç fa d’aquests primers mesos?

El primer que vaig fer va ser un diagnòstic de la situació del SEM. Som una empresa complexa i amb diversos serveis integrats, per la qual cosa ens hem de reestructurar per fer front a les demandes del sistema, que va canviant. Per això, durant aquest primer any ens hem centrat a reestructurar el nostre sistema organitzatiu, millorar la tecnologia de la qual disposem i tenir més contacte amb el ciutadà per adaptar-nos a les seues demandes.

En què creu que seria necessari invertir?

A millorar la transmissió d’informació. Actualment no flueix prou ràpid i per això hem instal·lat a totes les ambulàncies una estació clínica d’emergències, que permet connectar els vehicles amb els hospitals. Aquest és el punt de partida i a partir d’aquí incorporarem més mesures tecnològiques.

Quin tipus de mesures tecnològiques incorporaran?

Els vehicles han de tenir més capacitat de diagnòstic. Cal deixar de portar la gent als hospitals per fer-los proves i per saber què els passa hem de ser capaços de donar un diagnòstic al lloc dels fets i saber si es tracta d’una emergència o no. També hem d’aconseguir que qualsevol sanitari pugui accedir a tota mena d’informació i contactar amb els especialistes necessaris per atendre una urgència des de les ambulàncies. Atenem 400 parts a l’any a les ambulàncies, no és necessari tenir un ginecòleg a cada vehicle, però sí poder contactar amb un per fer front a una emergència. També cal millorar el sistema de comunicació amb el pacient per fer un diagnòstic més ràpid a través del servei telefònic.

Seria necessari ampliar la plantilla del servei d’emergències?

La nostra obligació és oferir el millor servei possible amb els recursos de què disposem. Però disposem d’un sistema d’emergències mèdiques amb una resposta proporcionada i adequada? La resposta és sí, i és comparable al de qualsevol país del món.

Aquesta setmana han fet balanç de les actuacions nocturnes en helicòpter i Lleida ha sigut la província amb més actuacions. Creu que s’hauria de sancionar els ciutadans imprudents que són rescatats per l’helicòpter d’emergència?

Personalment, crec que la mala fe s’ha de penalitzar, però no els errors innocents. El SEM no té opinió sobre això, ja que l’última paraula la té el departament d’Interior. Crec que no s’ha de generalitzar.

Seguint amb els helicòpters, en dos anys l’hospital Arnau de Vilanova podrà comptar amb un heliport. De quina manera millorarà l’atenció i la resposta sanitària?

Estalviarà un trasllat als pacients ja que, actualment, arriben en helicòpter, aterren al Parc de Bombers, i des d’allà els portem en ambulància fins a l’Arnau de Vilanova. Si disposem de la infraestructura al mateix hospital guanyarem temps i reduirem les molèsties.

Molts dels residents del SEM acaben treballant en hospitals en lloc de quedar-se en emergències. Què es pot fer per retenir aquest talent?

Aquest és un exemple d’una cosa dolenta que hem fet. El dèficit de professionals està estès i provoca que hàgim de competir entre nosaltres per captar el màxim de treballadors. Això ha provocat que al Pirineu no es puguin cobrir els metges de capçalera o que faltin especialistes. Cal deixar de competir pels treballadors i compartir-los. Cal intentar que quan una persona acabi la carrera pugui triar un pack que li permeti disfrutar i convertir-se en un professional. I aquest pack s’ha de canviar a mesura que guanyi experiència i anys en el servei, ja que no fa el mateix un metge de 26 anys que un de 50. L’objectiu és arribar al punt que el sistema es cuidi dels seus professionals i que els vagi rotant d’un camp a l’altre en funció de les seues habilitats i experiència.

Què es necessita per treballar en emergències?

Està el metge a qui li agrada l’adrenalina i el risc i el que està en emergències a tall de repte personal, perquè és molt més fàcil fer un diagnòstic a l’hospital amb més personal i més equip que sobre el terreny o en situacions de caos o extremes. Això atreu perfils de personalitat molt diferents, per la qual cosa hi ha cabuda per a qualsevol professional sanitari.

En quins altres sistemes sanitaris s’inspira el SEM?

Som un sistema únic al món, però admirem l’atenció telefònica dels britànics, l’organització dels israelians, la tecnologia dels holandesos i la professionalitat dels sanitaris suecs i noruecs.