Una denúncia al mes per assetjament o sextorsió a menors a internet a Lleida

L’ús massiu de les xarxes socials ha incrementat el risc a patir qualsevol tipus de delicte a qualsevol edat. Tanmateix, els més vulnerables són els menors, un col·lectiu que, malgrat el treball de prevenció, continua sense ser conscient de la importància de preservar la intimitat a internet. Un estudi recent de Save The Children alerta que el 84 per cent dels joves catalans ha patit algun tipus de violència a internet durant la infantesa, i més de la meitat ha estat exposat alguna vegada a material sexual virtual de forma involuntària quan era menor. Els responsables de l’entitat alerten que la violència cibernètica pot derivar en física, per la qual cosa reclamen una legislació que protegeixi de violències a internet.

Segons l’estudi, el 42 per cent dels enquestats ha patit ciberassetjament (el 64 per cent per part de companys de classe i el 20 per cent d’una exparella) i el 26 per cent ha estat víctima d’engany pederasta (child grooming o online grooming) amb quinze anys de mitjana. L’enquesta, que recull que l’edat més habitual per iniciar-se a internet són els dotze anys, també revela que el 10 per cent ha patit happy slapping (una agressió gravada i compartida a les xarxes socials), i el 5,4 per cent ha estat víctima de sextorsió.

Save the Children assenyala que la violència virtual provoca ansietat, depressió, baixa autoestima, mals resultats escolars, dificultat per fer amics, patir altres tipus de violència i, fins i tot, suïcidi. També duplica les possibilitats de consumir drogues o alcohol. Les entitats també alerten sobre l’accés a la pornografia a edats cada vegada més primerenques. De fet, s’ha avançat als vuit anys, segons afirma un estudi elaborat per la Xarxa de Joves i Inclusió Social i la Universitat de les Illes Balears. Aquest informe assenyala que l’ús de la pornografia condiciona les actituds sexuals. Així, els autors destaquen que el consum incrementa les conductes de risc fins en un 47 per cent dels casos.

lleida

Els Mossos d’Esquadra reben de mitjana una denúncia al mes per delictes sexuals de sextorsió o assetjament a menors amb finalitats sexuals a través d’internet a les comarques de Ponent. Encara que és difícil quantificar-ne el nombre de casos, perquè la majoria no arriben a denunciar-se, la policia catalana alerta d’un increment d’aquest tipus de delinqüència a causa de l’ús massiu de les xarxes socials sense mesures de protecció, sobretot, en col·lectius més vulnerables com menors i adolescents.

Jordi Cortasa i Vicenç Sus, de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra a Lleida, expliquen a aquest diari que entre els menors els delictes sexuals que més es cometen són el child grooming (contacte d’un adult per aconseguir una activitat sexual) i el sèxting sense consentiment (l’enviament de fotos i vídeos de caràcter sexual). En el primer cas, la policia catalana registra de mitjana una denúncia al mes, encara que alerten que només es coneixen un de cada deu casos.

En aquest sentit, Cortasa explica que aquesta situació es produeix quan un adult contacta amb un menor, la majoria de les ocasions fent-se passar per un adolescent, a través d’internet. Fa uns anys, a Lleida es va produir un cas de child grooming a través d’una PlayStation.

“També ens hem trobat que els agressors són menors”, assenyalen.

Una altra conducta que està en alça entre els adolescents és el sèxting, que consisteix en l’intercanvi consentit de fotografies o vídeos de contingut sexual. Quan aquest material es reexpedeix a terceres persones sense cap consentiment es produeix un delicte, la qual cosa formalment es coneix com sexpreading. Una conducta que ha tornat a ser notícia després que una empleada d’Iveco a Madrid se suïcidés el mes de maig passat al divulgar-se un vídeo sexual que havia enviat a una exparella.

Amb l’accés a material sexual a edats cada vegada més primerenques, els Mossos d’Esquadra ja destinen les activitats de prevenció a alumnes de Primària. Ho fan amb el programa Internet Segura a les escoles, en vigor des de l’any 2008. “És molt important controlar el que publiquem a les xarxes socials. Els joves no tenen el concepte d’espai privat i envien una foto per WhatsApp o Instagram abans de veure-la, sense ser conscients que perden el control de la privacitat i que aquesta imatge sempre estarà a internet”, assegura Cortasa. “Lluitem contra la popularitat, per evitar conductes de risc només per aconseguir likes, i treballem el concepte del que és públic, privat i íntim”, assenyala Cortasa.

Entre els adults, els ciberdelictes sexuals més comuns són la sextorsió i la pornovenjança, a més del control que s’exerceix en la violència masclista. A Ponent, els Mossos d’Esquadra reben de mitjana entre una i dos denúncies al mes per sextorsió, i alerten que la immensa majoria dels casos no transcendeixen perquè les víctimes prefereixen pagar. Les quantitats van des dels 500 als 4.000 euros i es donen casos en què, malgrat cedir al xantatge, les imatges es difonen. “Els ciberdelinqüents fan un estudi previ de la víctima, per la qual cosa és molt important protegir les dades que publiquem a la xarxa”, assenyalen Cortasa i Sus.

Utilitzar el sentit comú és la clau per evitar aquest tipus de delictes, ja que tant Mossos d’Esquadra com advocats i associacions alerten que “som massa confiats a internet”. La reforma del Codi Penal del 2015 va introduir la tipificació d’alguns delictes sexuals a través d’internet, com el ciberassetjament o el sèxting. L’advocada lleidatana Mireia Pardell assenyala que s’hauria de plantejar una reforma que inclogui un apartat específic per a la violència digital. Per la seua part, Encarni Iglesias, de l’associació Stop Violència de Gènere Digital, aposta per incrementar l’educació dels nens i dels pares.

Seria necessària una reforma sobre la ciberdelinqüència?

La societat evoluciona més ràpid que les lleis, i en el cas d’internet encara més. S’hauria de reformar la llei per especialitzar-se en aquest delicte de delictes, que són greus.

Ajudaria a reduir-los?

Hem d’apostar per la prevenció per evitar que passin. També assessorar les víctimes, que sàpiguen que tenen recursos, i animar-les a denunciar. A les escoles es fa un gran treball per donar als joves pautes de protecció, a més d’informar els pares.

Estem sobreexposats?

Sí, no som conscients del risc que correm a la xarxa si no anem amb compte. A internet hi ha la sensació d’impunitat per l’anonimat, i les conseqüències poden ser molt greus.

A les comarques lleidatanes s’han produït diversos casos de delictes sexuals a través d’internet, molts dels quals amb menors com a víctimes i, també, com a agressors. Un dels casos més greus va transcendir el mes de maig passat, quan es va ser detingut un tècnic educador i mediador de l’ajuntament de Mollerussa, que va ingressar a la presó acusat d’assetjar menors a través d’internet amb finalitats sexuals, la qual cosa s’anomena child grooming. El modus operandi utilitzat per l’acusat consistia suposadament a contactar amb els menors amb l’objectiu d’aconseguir material pornogràfic que després distribuiria, una pràctica que hauria comès des del 2013. En total, fins a 64 menors, tots ells petits, d’entre 10 i 16 anys, haurien estat les seues víctimes.

El cas destapat a Mollerussa és l’enèsim episodi de child grooming que surt a col·lació en els últims mesos. En el cas particular de Lleida, l’Audiència va condemnar al novembre un veí de Solsona per assetjar per internet una amiga de la seua filla, de 13 anys. Així mateix, també se’l va condemnar per abusar d’una altra menor.

No és l’única sentència per delictes sexuals a través d’internet. Com ja va publicar SEGRE, l’Audiència de Lleida va condemnar dos menors a penes de fins més d’un any de llibertat vigilada per difondre a través d’Instagram imatges sexuals d’una companya, també menor, que havien aconseguit a través d’amenaces. En aquest cas, el vídeo havia estat enviat en un primer moment de forma consentida a una tercera persona, però va acabar en possessió dels dos menors condemnats, que el van difondre. També val a recordar el cas de l’exbibliotecari de l’institut Gili i Gaya de Lleida, acusat d’assetjar amb proposicions deshonestes diverses alumnes, amb qui tenia un grup de WhatsApp que es deia Orgia. A través d’aquest grup, els va enviar fotografies eròtiques. Les alumnes van denunciar els fets al centre, que el va posar en coneixement dels Mossos d’Esquadra. A l’espera de judici, l’associació de mares i pares del centre sol·licita que sigui condemnat a quatre anys de presó. També són nombroses les condemnes per violència de gènere, que s’inclou en el delicte d’amenaces, per coaccionar la parella o exparella amb la divulgació de fotos o vídeos íntims.

Com va nàixer l’associació?

Va ser la primera d’aquest tipus que es va crear a Espanya i tenim delegacions a totes les comunitats. Portem treballant quatre anys i mig i l’associació va sorgir per la necessitat d’atendre víctimes i difondre que aquest tipus de violència existeix.

Quins tipus de casos atenen?

Cada dia sorgeixen delictes nous. Sobretot atenem víctimes de ciberassetjament, suplantació d’identitat, violència de gènere a través de les xarxes socials i sextorsió. De fet, els casos de sextorsió són brutals.

Es denuncia?

Hi ha molt poques denúncies, per la vergonya que suposa i també pel desconeixement de la llei. Les penes previstes pel Codi Penal són molt toves, però si no hi ha denúncies, l’estadística no augmenta i no podem pressionar per a un enduriment penal.

Quines mesures cal prendre?

És necessari molta prevenció i educació. Cal eradicar la idea que a internet tot s’hi val. Les víctimes de la violència digital no saben com reaccionar i, per això, és necessari actuar des de ben petits, perquè sàpiguen com protegir-se. Per aquest motiu demanem educació digital en tots els àmbits, també per a persones grans, cada vegada més presents a les xarxes socials.

Som conscients de com arribem a estar exposats a internet?

Gens ni mica. Cal utilitzar el sentit comú també a internet. Divulgar la nostra vida privada és molt perillós i la violència digital ens afecta a tots. Si internet és a nivell mundial, les lleis contra aquests delictes també haurien de ser-ho.

Hi ha més casos de delinqüència sexual a les xarxes socials o es denuncia més?

Les dos coses. Hi ha un accés massiu a les xarxes socials i no pensem que darrere hi pugui haver algú que ens faci mal. Els delinqüents utilitzen el que tu els poses a l’abast i, a internet, tenen tota la informació que comparteixes.

I en el cas dels menors?

Quan es difon una imatge sexual, actuem de forma ràpida per evitar que s’estengui. L’objectiu és reduir el mal i conscienciar.

Quin objectiu tenen?

Aquest tipus de delictes, en el cas dels menors, tenen una finalitat sexual. En els adults, aconseguir diners utilitzant el sexe.

És difícil perseguir aquest tipus de delictes?

La majoria es produeixen entre coneguts, però es complica en el cas de la sextorsió, ja que pot fer-se des d’altres països. En aquests casos, es tracta d’organitzacions criminals.